Esqui al Tatras - 13 de març. Placlivo

Hem anat una colla de veterans de travessa per les muntanyas del Tatras Eslovac. Sis dies d'esqui de muntanya, tres de sortides de dia i tres de travessa.

13 març 2017 - Sortim caminant desde l'Hotel Spojar (recomanable 100% si volem tindre una visió del que deuria ser l'hospedatge durant la guerra freda -no esperar ni bon servei, ni bon menjar, només l'entorn s'ho val), i ens posem els esquis vall amunt per passar per la Ziarska Chata (refugi Ziarska). (Els refugis res a veure amb els nostres: son boniques casetes molt ben ubicades, amb ambien càlid, que conviden a quedar-t'hi menjant o bevent enormes cervesses a 1,80€.)
A continuació la vall es separa en dos i seguim per la de la dreta, per arribar al coll  hi ha que entre  el Placlivo, 2.124m (el nostre destí) del Smrek.   Ja en aquest punt ha desaparegut el sol sobre la nuvolada, i una part del grup, cinc, es queden a la espera al coll mentre el altres quatre pujem els pocs metres que resten fins al cim, sempre amb els esquis als peus . Dalt no veiem res per els núvols, que ja estan a la nostra alçada.  S'intueixen estimballs per tot arreu, així que la baixada la fem esquiant però de forma cuidadosa.
La manca de visibilitat i la escassa  qualitat de la neu  no  ens permetrà gaudir de la baixada, que alegrem amb una llarga parada al refugi Ziarska. Després arribem al punt de sortida deixant-nos caure per la suau pendent de la pista.

Inici de la pista 

Ziraska Chata

Hi han moltes indicacions 

Dalt del Placlivo, El guia Jaro, Ramon, Rosa i Armando. 

La muntanya es petita per la Rosa i l'Armando 

Ramon

Recuperant forces a la Ziarska Chata 

L'Arnau, llegenda de l'esqui a casa nostra.

Esqui de Muntanya - Inici de temporada. BOI-TAVASCAN-CERDANYA

Aprofitant la extranya nevada de finals de novembre que ha repartit neu de forma capritxosa per el Pirineu, hem anat a la Vall de Boí, i sortint de la estació d'esqui Boí-Taüll hem fet dos grans dies d'esquí-alpinisme amb unes condiciones de neu inmillorables: el dia 30 nov remuntem per les pistes més orientals de la estació (encara tancada) fins el Tuc de Moró. Descendeim en direcció E per creuar el torrent de LLevata  a pujar el Pic de Paiassos, on trobem la millor neu de l'any, per retornar en llarga remuntada per la Coma dels Estanyenets fins La Passada de Moro i pujar el Cap de les Raspes Roies .
El dia següent per el Coll d'Erta pijem per la cara N a la Pica del Cerví, que presenta forts pendents i ataquem per la dreta de la vertical del cim, que ens permetrà anar amb pells fins dalt.
Anem a trobar la baixada per un collet un 50 mtes del dim en direcció NE, per no repetir l'itinerari de pujada.  Després segim fins el Cerví de Durro i retornem a la estació.

El dia 2 anem a pujar el Campirme, a Tavascan, sortint des de el refu de la Pleta del Prat, on el Alf (guarda) ens ha atés de maravella. LLàstima que de neu n'hi havia poca i hem fet les primeres ratllades als esquis.
Ens traslladem a la Cerdanya i el dia 3 de desembre passeig per la Tossa d'Alp. El dia 5 pujem enmig de la boira, vent i poca neu al Monturull, que ens deixa bastant mal gust de boca.
 Finalment, el dia 6 de desembre anem a trobar camps de neu verge i de qualitat a La Carabassa.


Esqui de muntanya 2017 from Emili Ll on Vimeo.

Aguille d'Argentiere (3.901m.) 12 abril 2016

Ascensió a aquest vistós cim que dona nom la Gelera d'Argentiere (Chamonix, Fr)
Dilluns 11 de abril el telefèic dels Grans Montets ens deixa a una hora de refugi després d'un petitt descens fins el fons de la gelera i curta remuntada.
Un cop el refugi hem de "barallar-nos" amb la guarda perque no hem fet reserva i ens diu que està plé.
Finalment resulta que està al 50% de capacitat (120 persones) a causa de que hi han hagut moltes cancel,lacions.
A la hora de pagar hem de escoltar de nou la canço de que la rimaia esta molt perillosa, que demà farà molt vent i i que l'helicòpter no podira vindre a fer un eventual rescat.
Armando i jo ens preguntem  si fem pinta de anar per la munanya pensant en que per qualsevol cosa ens treuran les castanyes del foc a cop d'helicòpter.......

El dia següent (12/04) sortim d'hora, per remuntar la gelera de Millau, Pugem sols, i la neu està gelada i feta un patatal. Més tard, amb el sol , i ja de baixada, millorarà una mica.
Remuntem amb esquis als peus fins uns 50 mts a sota de la rimaia, seguim amb grampons i ens encordem uns metres per superar el pont de la rimaida, que es força ample.

A cop de grampó, i a base de invertir quasi dues hores, arribem al cim, on gaudim d'unes vistes excel,lents i quasi sense vent.
La baixada es feixuga fins que recuperem els esquís, i després magnífica,  un bon tram per les geleres i per acabar enllaçant amb la part inferior de la estació d'esqui dels Gnds Montets.
Segueixen fotos  (Armando i Emili ) i video...

Aguille d'Argentiere ( 3.901m.) amb esquis. from Emili Ll on Vimeo.

Canigó amb esquís. 26 de març de 2016

El Canigó es el primer gran cim del Pirineu Oriental, i anar-hi no es còmode.
A l'estiu, la aproximació en automòvil es força llarga, per una pista de més de 20 kms molt dolenta.
A l'hivern, la pista es tancada, i majoritàriament amb neu.
Vàrem aprofitar una nevada de llevant per acostar-nos-hi, i ho vam encertar.
Amb cotxe fins la cota 1.050, on una barrera impedeix el pas. Esquis a l'esquena fins la cota 1.450, on ja resseguim la pista de Baiac fins el Refugi de Cortalets. (2.100 mts) amb neu sota els esquís..
D'allà fins el cim, omés queden 650 mts de desnivell, dels quals els darrers 250 seràn a peu, per manca de neu a causa de les Tramuntanes salvatges que bufen a la zona.
Soledat quasi absoluta, sense trobar més que 5 persones en totes les 10 hores de la excursió.

Canigo amb esquis from Emili Ll on Vimeo.

3 des de 2015 - La neu arriba puntual

Primeres nevades, que podem aprofitar comodament a la vall de Ransol, a Andorra. Concretament el Pic de la Serrera i el Pic de la Coma de Varilles,

També he anat a La Mina, encara que les cotes altes estan pelades per el vent.



Pic de la Coma de Varilles (Andorra) amb esquis from Emili Ll on Vimeo.


Pic de Serrera (Andorra) amb esquis from Emili Ll on Vimeo.

Volta al PuigPedros de Lanos - 5 d'abril de 2015.

PIC DE LA PALA D'EN JAN (Andorra) 4 d'abril 2015 -

Magnífica ascenció a aquest pic de la zona de Ransol (Andorra), força vertical i directe.
Neu dura de principi a fi, amb ganivetes tota la pujada.



Pic de la Pala d'en Jan amb esquis from Emili Ll on Vimeo.

14-12-2013 Arriba l'hivern

Hem fet les primeres esquiades, les primeres sortides en bicicleta de nit i el passat dious, sortida nocturna i en solitari per el silenciós Garraf. I com a novetat, mes de la meitat del trajecte sense mes llum que la de la lluna, que estava creixent.
l'Hivern ja ha començat.

Pujant al Nerassol

Dalt del Nerassol (2.633m.)

Descens

s'acaba el dia i corrent per el Garraf....

Posets (3.375m.) amb esquís, per la canal Jean Arlaud

Vistosa ascensió a aquest potent 3.000 del Pirineu. Vàrem dormir en una cabanya enmig del bosc, i a les 5 del matí ja estàvem remuntant les amples pales de duen al peu de la Canal. Es curíós que malgrat la neu que hi ha a tot el Pirineu, la canal es trobava força pelada, ensenyant els seus quatre passos (tres de mixt i un de gel). Molt vistosa la cresta que baixa cap el E, i que hem hagut de recòrrer
per trobar les pales de baixada.
Hem anat el Tomàs, Carlos i jo.

El itinerari...

Posets amb esquis from Emili Ll on Vimeo.

Negociant un pas de mixt. (foto Carlos)

Aresta del Posets (foto Carlos)

Carlos, reventant la pala N . del Posets