Dilluns 11 de abril el telefèic dels Grans Montets ens deixa a una hora de refugi després d'un petitt descens fins el fons de la gelera i curta remuntada.
Un cop el refugi hem de "barallar-nos" amb la guarda perque no hem fet reserva i ens diu que està plé.
Finalment resulta que està al 50% de capacitat (120 persones) a causa de que hi han hagut moltes cancel,lacions.
A la hora de pagar hem de escoltar de nou la canço de que la rimaia esta molt perillosa, que demà farà molt vent i i que l'helicòpter no podira vindre a fer un eventual rescat.
Armando i jo ens preguntem si fem pinta de anar per la munanya pensant en que per qualsevol cosa ens treuran les castanyes del foc a cop d'helicòpter.......
El dia següent (12/04) sortim d'hora, per remuntar la gelera de Millau, Pugem sols, i la neu està gelada i feta un patatal. Més tard, amb el sol , i ja de baixada, millorarà una mica.
Remuntem amb esquis als peus fins uns 50 mts a sota de la rimaia, seguim amb grampons i ens encordem uns metres per superar el pont de la rimaida, que es força ample.
A cop de grampó, i a base de invertir quasi dues hores, arribem al cim, on gaudim d'unes vistes excel,lents i quasi sense vent.
La baixada es feixuga fins que recuperem els esquís, i després magnífica, un bon tram per les geleres i per acabar enllaçant amb la part inferior de la estació d'esqui dels Gnds Montets.
Segueixen fotos (Armando i Emili ) i video...
Aguille d'Argentiere ( 3.901m.) amb esquis. from Emili Ll on Vimeo.
