Cabo de Palos en bici.

He anat fins Cabo de Palos en bici, .
Primer dia, fins Almoster, a casa de la Imma i el Ricard, amb pluja en la major part del trajecte, 105 Kms
Segon dia, Fins Tortosa, resseguint la costa desde Cambrils fins l'Ampolla on m'ha sigut possible. 100 kms
Dia 3er.-Tortosa fins un punt de la N 232 on dormo a la muntanya. He resseguit la via verda fins Valdegorfa . 115 kms.
 Dia 4  - N232, Morella, Coll d'Ares, i Vilafamés, amb pluges persistens a estones. 103 kms
Dia 5 - Castelló, València, Paisatge de Albufera (que no veig) i horta de València. Els mosquits m'empenyen a buscar un hotel a Almussafes.
Dia 6. Esmorzar a  Xàtiva, passo per l'Estret de l'Aigua, , Pou de l'Aigua neta, i remunto el barranc dels Tarongers, posant-me una aforja a l'esquena a mode de motxilla,  empenyent bici 1h20min per arribar a Bocairent, que estan de festes. Bivac a Beneixama
Dia 7 -Amb ganres de veure a la familia, travesso per carreteres sense tràfic fins a Mula, passant per Villena, Sax, Macisvenda i Archena,  156 kms.
Dia 8 , descans a Mula a casa del primo José i la Agueda.
Dia 9, Mula- Cartagena  per Pliego, Gebas (Sierra de Espuña), Alhama de Murcia, Fuente Alamo (on arreglo la setena punxada) i Cartagena. Com sobrava temps, m'arribo a Cala Cortina i em banyo en aquesta preciosa i solitària platja.  85 kms
Dia 10 - Cartagena, Alumbres, La Unión, Parque de Calblanque i platja solitària, dinar a cabo Palos, Islas Menores, Los Nietos, i Cartagena.
Dia 11: tornada en bus, que admeten bicicletes si van embalades.

Total kms pedalats: 1.001 kms. Pes de la bici: 33kg. Desnivell positiu: 7.000 mts.

Platja de Calblanque (Múrcia)

Cami del Barranc dels Tarongers - Barranc d'Ontinyent.

Via Verda Tortosa- Alcañiz

Miami Platja

Cami de Ronda entre Creixell i Torredembarra

Sortint de casa amb pluja a les Costes del Garraf 

Carril bici poc abans d'arribar a Castelló

Primeres mandarines a l¡horta de València 

300 kms, 3 punxades. Arribaré a 7.

Arrossars a Valencia . Els mosquits ataquen.......

La tenda que em va salvar de la pluja durant la nit.

Vilafamés, un poble de conte. 

Pou de l'Aigua neta, al costat de Ontinyent.

Lluna plena emergent 

Cala Cortina, Cartagena 

LLimoners a Mula 

Castell de Mula 

Siesta 

Port natural del Cartagena 

Horta de Sant Joan 

La bici, embalada per viatjar en bus. 

Bany a la Cala Cortina 

Fotos Marato Pirineus 2016

He anat amb enveja sana a veure els corredors de la Marato Pirineus 2016, i he estat animant-los i tirant fotos. L'any passat vaig gaudir-la molt i confio en poder-la repetir el proper any.
Les fotos son fetes entre Martinet i Montellà entre les 11h10 min i les 13:15h.


  
clica aqui per enllaçar amb les fotos

Vall del Llobregat en BTT

Hem anat durant tres dies resseguint amb l'Enric de forma aproximada la vall del LLobregat, sortint de La Molina, per anar fins Castellar de n'Hug, que es on neix el riu, i per acabar a S. Boi de LLobregat. .
Per evitar la transitada carretera de Guardiola a Berga, vàrem travessar la serra del Catllaràs per el Coll de S. Miquel, començant a La Pobla de Lillet i passant per Vilada. Vàrem aprofitar el pas per el pantà de la Baells per fer-nos un banyet. Vàrem fer nit a Barga.
L'endemà sortim de Berga per la via verda de la Colonia Rosal, amb trams força variats  i de interés divers, alguns molt frondosos i d'altres poc atractius. En quant estem a 27 kms de Manresa, deixem la vall i resseguim la Sèquia dels Manresans, obra hidràulica del segle XIV que encara avui porta aigua a la ciutat. Dormim a l'alberg del Carme de Manresa.
El tercer dia, recuperem la vall del riu que ens durà fins el delta a S. Boi.

Total 186 kms i 2.680 m de desnivell positiu.

Powered by Wikiloc

L'Enric arribant al Coll de S. Miquel (Serra del Catllaràs)

Canal dels Manresants 

El LLobregat a Monistrol

Ripoll - Ripoll - CICLOTURISME - BTT

Ruta curcular de 181 kms, feta amb btt i alforges.
De Ripoll, resseguint la RUTA DEL TER, i després la Via VERDA DEL CARRILET DE GIRONA A OLOT, per acabar tornant per la Via Verda del TREN DEL FERRO.

Feta en quatre etapes: Ripoll, Manlleu, Anglés, Olot i Ripoll.

Via Verda Girona Olot

Castell de Montesquiu

Gorg de Sta Margarida

Manlleu 

Pantà de Susqueda 

Aguille d'Argentiere (3.901m.) 12 abril 2016

Ascensió a aquest vistós cim que dona nom la Gelera d'Argentiere (Chamonix, Fr)
Dilluns 11 de abril el telefèic dels Grans Montets ens deixa a una hora de refugi després d'un petitt descens fins el fons de la gelera i curta remuntada.
Un cop el refugi hem de "barallar-nos" amb la guarda perque no hem fet reserva i ens diu que està plé.
Finalment resulta que està al 50% de capacitat (120 persones) a causa de que hi han hagut moltes cancel,lacions.
A la hora de pagar hem de escoltar de nou la canço de que la rimaia esta molt perillosa, que demà farà molt vent i i que l'helicòpter no podira vindre a fer un eventual rescat.
Armando i jo ens preguntem  si fem pinta de anar per la munanya pensant en que per qualsevol cosa ens treuran les castanyes del foc a cop d'helicòpter.......

El dia següent (12/04) sortim d'hora, per remuntar la gelera de Millau, Pugem sols, i la neu està gelada i feta un patatal. Més tard, amb el sol , i ja de baixada, millorarà una mica.
Remuntem amb esquis als peus fins uns 50 mts a sota de la rimaia, seguim amb grampons i ens encordem uns metres per superar el pont de la rimaida, que es força ample.

A cop de grampó, i a base de invertir quasi dues hores, arribem al cim, on gaudim d'unes vistes excel,lents i quasi sense vent.
La baixada es feixuga fins que recuperem els esquís, i després magnífica,  un bon tram per les geleres i per acabar enllaçant amb la part inferior de la estació d'esqui dels Gnds Montets.
Segueixen fotos  (Armando i Emili ) i video...

Aguille d'Argentiere ( 3.901m.) amb esquis. from Emili Ll on Vimeo.

Canigó amb esquís. 26 de març de 2016

El Canigó es el primer gran cim del Pirineu Oriental, i anar-hi no es còmode.
A l'estiu, la aproximació en automòvil es força llarga, per una pista de més de 20 kms molt dolenta.
A l'hivern, la pista es tancada, i majoritàriament amb neu.
Vàrem aprofitar una nevada de llevant per acostar-nos-hi, i ho vam encertar.
Amb cotxe fins la cota 1.050, on una barrera impedeix el pas. Esquis a l'esquena fins la cota 1.450, on ja resseguim la pista de Baiac fins el Refugi de Cortalets. (2.100 mts) amb neu sota els esquís..
D'allà fins el cim, omés queden 650 mts de desnivell, dels quals els darrers 250 seràn a peu, per manca de neu a causa de les Tramuntanes salvatges que bufen a la zona.
Soledat quasi absoluta, sense trobar més que 5 persones en totes les 10 hores de la excursió.

Canigo amb esquis from Emili Ll on Vimeo.