Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ironman. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ironman. Mostrar tots els missatges

4 de set. 2018

Embrunman 2018. El darrer Ironman

Fa dos anys estava apuntat al Ironman de Vitòria. La mala sort va fer que una caiguda en bici m'impedis pendre la sortida al  jul de 2016.
Dues trompades més a finals d'estiu i tardor  em van deixar el diagnòstic clar: tinc els genolls fets caldo, i millor que miri de còrrer lo minim en lo successiu. I si ho faig, sempre per terreny tou i amb  sabates amb la màxima amortiguació. Lo de còrrer llarg s'havia acabat. Durant el 2017 vaig còrrer molt poc...buaaaa.....
El traumatòleg em convenç per posar-me unes infiltracions (quatre) al genoll dret, pero sembla que d'entrada no fan cap efecte. Paralelament començo a pendre  -jo no prenc mai res-  colàgeno amb magnesi..... i finalment es produeix el miracle. Als tres mesos de la darrera infiltració les molèsties desapareixen.
Paso la temporada d'esqui de muntanya  (hivern 2017-2018) esquiant més que mai, aprofitant la gran quantitat de neu que la meteorologia hivernal i de primavera ens regala.
El Manel i el Jordi em parlen d'anar a fer l'Ironman de Embrun (le plus difficile du monde), però ho descarto perqué tinc altres plans per juliol 2018.

Una desgràcia fa que els plans d'anar al Pakistan al juliol de 2018 m'alliberin  el mes que seria clau per preparar el IM de Embrun, que seria el meu desé en la distància. Queden dos mesos i mig per la sortida (15 agost 2018) i m'hauré d'espavilar si no vull morir.  El Manel m'ofereix la seva plaça, pq ell finalment  no podrà anar-hi però la organització no ens ho permet.
Finalment m'apunto i començo la preparació exprés.
El Jordi em proposa d'anar a Embrun a reconéixer el circuit de bici , cosa que fem  La conclusió es que el sector de bici es bestial, amb 190 kms i 4.700 mts de desnivell.. Patim per superar els temps de tall, especialment a dalt del coll del'Izoard.

..............

El 15 de juliol, a les 6 del matí, negra nit, 1.200 tios/as vestits de neopré negre a la vora del llac de Embrun prenem la sortida per iniciar el dia més llarg. Entro a l'aigua  de la meitat enrera, amb la idea de nedar tranquil, peró dec d'estar amb el grup dels tontos perqué rebo més hòsties que en un joc de boxa. i em começo a agobiar. Porto 500 metres i ja plegaria..... estic fins el nassos... ja no suporto nedar amb tant de mogollón de gent. Potser sigui culpa que fa anys que no nedo a la piscina, amb altres a tocar.... només he nedat al mar, jo sol i les meduses.....
Em separo del follón, recorro més distància i miro de relaxar-me  nedant en solitari, per fora, fent més metres..... A  cada boia hi han uns segons de tensió...tots ens ajuntem allà..
Finalment surto de l'aigua en 1h20', una temps dolent per com estava nedant, però considerant que he estat a punt de deixar-ho, no està malament.
Faig la transició en quatre minuts i surto a la bici. El Jordi surt de l'aigua quatre minuts més tard  que jo i per segons no ens trobem.
Començo la bici, pedalant de tranqui. reconec que estic acollonit, i a les primeres rampes avanço més   gent que no pas m'avancen. Al Km 45  tornem a pasar per Embrun, després d'haver fet  uns 800mtes de desnivell,  i em trobo als supporters particulars animan-me. Ara comença la autèntica cursa, amb uns sube-baja trencacames i després el terrible ascensió al Izoard, de més de 25  kms i 1.300 de desnivell +.
M'ho prenc amb molta calma, massa calma, tanta calma que després veuré que en les darrers 14 kms del pujada al coll fa un mes els vaig  fer amb 14 minuts menys.
Però lo important es reservar per la marató i passar el tall.
Ja arrtibant a dalt deI Izoard (2.300 mts), i veient que em sobren 45min per al tall, em pregunto si el Jordi aconseguirà passar, cosa que a ell el tenia molt inquiet. ..... però el Jordi en incombustible i passarà sobrat el tall, a pocs minuts darrera meu.
Baixada de bogeria , i tornada als sube bajas tontos que et van consumint poc a poc. I la traca final, que a 10 km del final de la bici et fan pujar 300 mtes  de desnivell per tocar lo que no sona.
Transció en dos minuts (a boxes em trobo un tio de València que es queda allucinat de la meva velocitat a la transició -li dic que contra abans comenci, abans acabaré-)
Còrrer costa el primer km... després vaig a ritme cómode, fins el rampote -que farerm tres vegades- de pujar del llac al poble de Embrun (un desnivell de 80 mtes). Allà avanço sempre gent que camina, mentro jo no camino mai.  Peró no tot pot ser perfecte, i a les baixades no puc córrer i vaig trotant perque se m'enrampa el isquio de la cama esquerra (quina cosa més extranya, penso).
Fins cinc vegades tinc que parar, clavat per el dolor i la tensió que genera aquest problema, per estirar i desbloquejar el muscle afectat. I vàries vegades  he arrencat  correr de nou i he hagut de parar fins tres vegades. Decideixo de còrrer suau, sense estirar les cames, especialment  a les baixades, i deixo pasar els kms......
Novament m'he trobat a la Rosa, Maite, Sara i Júlia que m'han animat a reventar.  Gràacies !!!!
En algun moment penso que puc baixar de les 15 hores , pero la repetició dels problemes del isquio finalment m'ho impedeixen.
Entro a meta en 15h05 min.
Veig la Rosa a través de la valla, ens toquem i em salta alguna llàgrima.
Altre cop finisher. El meu darrer triatló Ironman, el més dificil del món, acabat.
A la classificació sóc el 605 de 1.207 sortits, i de 955 classificats.
I segon de la meva categoria, V5M, els tios de més de 60 anys.

El Jordi entra en 15:52, i ens abraçem satisfets d'haver-ho aconseguit.


Carretera de baixada del Coll de l'Izoard
Sortint de l'aigua

Postureo abans el dia abans de la cursa


A la arribada, amb el Jordi. 
A dos kilómetres de superar el Coll d'Izoard. La foto sembla un muntatge, pero es real !!!!

Eufòric, a la arribada.







18 de maig 2014

Mig Ironman de Calella. 18 maig 2014


He corregut el Ironman 70.3 Barcelona.
5h26'. Clima perfecte i força desnivell a la bici.
Una gran festa del triatló.
A criticar la complicada logistica de preparacio de la cursa, pensada per fer impossible no haver de passar dos dies a Calella.

15 de jul. 2013

ALTRIMAN (3) (quinze hores non stop)


Fa anys que tenia aquesta prova en un racó de la meva llista de projectes. Diverses raons la feien atractiva, pero principalment perqué es desenvolupa en un entorn prou conegut per mi: estació de esqui de els Angles, esqui de fons del coll de la LLosa, Lac de Balcere, accés a diversos cims amb esquis de muntanya, Port de Palieres, repte amb biciclieta per si mateix des de la Cerdanya, coll de Chioula, per on transcorre el Camí dels Bons Homes, (btt), llac de  Matemale, on he també he navegat a vela i he aprticipat al propi triatló Olímpic de la mateixa organització.
Finalment amb l'Aurelio ens vàrem decidir, animant-nos mutuament. Vàrem aprofitar que la organització va oferir al nostre Club preus especials per incripció col.lectiva.
Preparar una prova així requereix força hores de dedicació, i si no li pots dedicar aquest temps passarà que arribaràs poc preparat i a més t'estessaràs pensant que no fas el que toca. I aixó passa amb freqüencia, ja que  no sempre pots entrenar-te el que vols qunt vols. I a més, de vegades, no et vé de gust..
Finalment m'he preparat el que m'ha semblat (en un altre post en posaré un resum), pero anticipo que en els darrers tres mesos la mitjana ha estat sobre 1h30 diària aproximadament. He de afegir que moltes vegades he sortit a còrrer o he allargat la sessió gràcies a la perseverància del Aurelio, que implicat en el mateix projecte, m'ha animat a fer més.

La prova es apoximadament distància Ironman (3,8 km de natació, 197km de bicicleta i 42 km corrent). El que fa més complicada la prova es que la natació es al llac de Matemale, a 1.500 mts d'alçada, i comença a les 5h30 de la matinada -encara es de nit-. La alçada complica la respiració al nedar, especialment als que som mals nedadors, i la visibilitat escassa ho fa tot més emocionant.
Després comença la bicicleta, que inclou 4.700 mtes de desnivell positiu. Comparativament, el IM de Roth té quatre vegades menys (1.200mts).
I per acabar la marató, amb 700mts de pujada i altres complicacions que explicaré.

Hem pujat el divendres 13 de juliol per la tarda a deixar les bicicletes als boxes al costat del llac. Mentre recollim els dosals, comença a ploure, presagi del que pot passar demà. Anem a dormir a Font Romeu a un apartament amb l'Aurelio i el Hendrik, que ha vingut d'Alemanya expressament per correr la prova (no es envà la prova més dura d'Europa).

Dia 14 jul. Sona el despertador a les 3h15, Crema solar, vaselina, café amb llet, galetes, cereals, intento menjar-me un bol d'arrós integral peró no entra.... primera passada per el wc.... nervis... es negra nit i no es veuen estels, o sia, està núbol.
Recollim al Jordi i a les 4:30 estem a boxes reinflant les rodes de la bici, posant-nos el neopré per nedar i deixant les bosses amb la roba i sabatilles preparades per les transicions. Sempre tinc el costum de deixar masses coses a les bosses, i després utilitzo la meitat, pero per si de cas...

Estem els 160 bojos a la vora del llac, amb els peus dins i aigua per els genolls. Ara estic nerviós. Ens desitgem sort amb els companys i en la foscor desapareixem enmig de tots. Un cop et perds de vista es impossible retrobar-te ja que tots anem de negre i casquet de bany taronja.
Donen la sortida i començo a nedar lentament, per evitar el ofec típic al passar del repós a l'eforç en segons, dins l'aigua i en alçada. Alguns cops i patades, però de poca intensitat, ja que crec que en general ningú té massa pressa per reventar-se en el primers kilómetres.
Agafo un ritme suau, i de cop perdo de vista el poc que veia. La boira m'ho impedeix..... resulta que no es boira, tinc les ulleres de nedar entelades per dins. M'aturo, les mullo i solucionat. Porto uns 500 mts i ja nedo quasi sol i tranquil. Ho prefereixo. Només escolto el bombolleig de la meva respiració, Nedo suau, amb poc esforç, mirant d'optimitzar el lliscament. No vull gastar el doble de energia per guanyar 5 minuts.
A l'altre costat del llac hi ha una barca amb un potent focus que ens marca el rub a seguir. Però com esta molt arran d'aigua i a una distància de quasi 1 km haig de treure el cap molt fora de l'aigua per veure'l. Busco una referència en el perfil d'unes muntanyes llunyanes que es retallen contra el cel fosc i vaig mes còmode.
Al arribar a la primera boia coincideixo amb d'altres nedadors...tots afluixem el ritme per buscar la boia següent que ens marca la nova direcció a nedar. I de seguit tornem a girar direcció la sortida, fent un triangle imaginari amb dos costats iguals i una base estreta. Intento nedar als peus de algú, pero mig a les fosques es fa complicat no molestar-lo tocant-li els peus sense voler. Completo la primera volta (ja he nedat 1.900 mts) i tenim que sortir de l'aigua, còrrer uns 70 mts per un pontó flotant i començar la segona volta de natació. La gent et crida i t'anima...Intento mirar el crono pero no veig res, ja que just comença a clarejar. A la segona volta intento distreure'm pensant en mil coses diverses, i només miro endavant cada quatre braçades, per nedar en la direcció correcte (no cal vigilar les meduses)..
Inevitablement s'ha fet de dia, i al acabar el segment de natació sortim treient-nos el neopré i corrent per un caminet -descalços- fins la zona de boxes (uns 300  mts). He trigat  1h15 min. Dels 160 sortits vaig el 70. Ara agafo la bossa de les coses de la bici, em poso el maillot....maillot.... maillot.... merda, no entra. Se m'ha fet una  pilota a l'esquena i no corre avall. A més, tinc els braços cansats i no puc fer gaire força..i no m'hi arribo...!!!!. Penso que si demano ajut, em poden penalitzar -estrà prohibit qualsevol ajut alié-, així que per posar-me el maillot necessito dos minuts i acabo esbufegant per aquesta tonteria....
Comença la bici, de baixada i pla. Aprofito per veure Isostar i menjar-me una barreta energética de les grosses, i comença el primer port (la LLosa). M'aturo al principi i orino de forma abundant per tercera vegada en el dia.. He calculat malament i,  o bé he begut massa, o he pres poques sals.  Quant acabo, m'ajupo i defeco. Potser he tret mes de 1/2 kg de pes. Perfecte !!!
El coll de la LLosa es curtet, pero dur, encara que en aquestes alçades tot sembla fàcil.
La baixada per l'altre costat es llarguíssima, i en un revolt amb sotrac perdo un dels bidons de beguda carregat amb isostar, cosa que després lamentaré. No m'aturo, ja que a 30km/h, entre que pares, tornes, el reculls (si no s'ha perdut entre els matolls) perds massa temps......
La baixaida s'acaba, després de passar per Ayguatèbia, i remuntem en suau pujada una vall d'alló més solitària. Alguns triatletes em passen, lentament, i n'atrapo d'altres.. tot-hom va a ritme tranquil, no sembla pas una competició. Crec que quasi tots estem espantats per el que queda, i reservem forces..
Les rampes que precedeixen al Coll de Creu em fan por, son les primeres serioses de veritat, però com encara vaig força fresc, les supero sense majors problemes.
Passat el Coll de Creu, la baixada cap Matemale es una mica perillosa, ja que el asfalt es força dolent, Atrapo a un competidor, pero em costa passarlo en aquesta carretera amb tants revolts i terra dolent. Després de jugar-me la vida per passar-lo, dos minuts després m'adelanta al tram pla que vé a continuació.
Passo el Coll  des Hares , Querigut i arribo a Mijanés, on comença el Port de Palieres. Son quasi 1.000mts en 10 kms.. una carretera preciosa, pero dura, No en va es  un port de categoria especial al Tour.
Com he perdut un bidó de beguda, m'aturo a Mijanés per menjar una mica i agafar liquid. Els bidos grocs son de beguda isotònica, suposadament com el que he perdut, així que n'agafo un, mentre menjo un troç de pain d'epice.
En aquest moment arriben amb cotxe el equip de suport n.1, que es desganyiten animant-me.
Començo el port, i faig un trago de la beguda iso que m'han donat al avituallament..... es fastigosa...m'aturo, faig un riu i buido el bidó: no cal que pugi pes inútil. Em creuo amb el Ivan -entrenador del Club Gavà- i em saluda.
A mig port em trobo a l'equip de suport n.1 (Lucy, Hugo i Rosa) animant-me a tope, cridant com locos/as. Tot es fabulós. La temperatura es perfecte.... Menjo una mica, aprofito per agafar aigua, torno el bidó de isotònica i deixo enrrera alguns corredors que es posen el paravent per la llarga baixada. Jo segueixo en màniga curta, tot agraint que no es posi a ploure ja que m'he arriscat a no portar res d'abric. Durant la baixada m'adelanten un parell de corredors camikazes i jo avanço al Xavi A., a qui ni saludo ja que no el reconec (després m'ho va dir ell).
S'acaba lo bo i de nou cara amunt. Cap el coll de Chioula, on trobo el equip de suport n.2 -Lina, el meu pare, Gemma i Marta- Em fa molta il·lusió  que hi siguin, ja que mai m'han vist competir en un triatló dels llargs.
Van passant els kms per un entorn molt bonic, ara ja totalment conegut, perque el vàrem seguir amb l'Aurelio fa quatre setmanes. Tota la estona intento no ofuscar-me per anar més ràpit. Podria fer-ho pero després potser ho pagaria, així que em vaig frenant tota la estona. Porto una mitjana lleugerament superior a la prevista, pero em trobo bé. Cuido de menjar cada 45 minuts aprox i anar hidratant-me convenientment.
Al km 130, en la lluyania, veig un per davant un ciclista que es velluga de forma coneguda.... crec que es l'Aurelio.... en uns minuts arribo al seu nivell just en el moment que una moto de jutges ens atrapa i ens mira de forma amenaçadora. Es normal, els nostres maillots iguals ens delaten. Deuen de pensar que ens estem ajudant. Quan segueixen el seu cami podem parlar una estona... estem molt contents de trobar-nos. Hem entrenat aixó junts i tots dos sempre hem pensat que potser ens haviem apuntat a un repte excessivament ambiciós per el nostre nivell...... i ara començem a canviar de opinió.
Hem fet una sinuosa baixada fins Gesse, km 140, on estan el equip de suport n.1. Fotos, abraçades. He arribat junt amb l'Aurelio, i es estupendo. . Ens sembla que ho tenim xupat, quant en realitat l'auténtica dificultat comença ara.
A Gesse podies deixar previst un avituallament personal. jo vaig deixar-rme dos bocatas de pa bimbo: un amb nocilla i l'altre de formatge fos. Els dono una mossegada i escupo el de nocilla. No suporto menjar més dolç. Com l'Aurelio ha de evacuar, ens despedim i me'n vaig carretera avall acabant-me el bocata de formatge.
(després vaig saber que l'Aurelio va sortir de l'aigua 7 min abans que jo, i l'havia dut a curta distància tota la estona).
De nou comença la pujada, una carretera preciosa, pero de pujada salvatge. Vaig tota la estona amb el 28 (pinyó més gran), pero voldria tindre'n un de 35...!!!! .Ara ja començo a avançar més corredors que no pas m'adelanten a mi, i aixó m'anima. Comença a ploure, encara de debilment. Fins l'arribada practicament anire tota la estona mullat, encara que no tinc fred, i si el tingués, no podria abrigar-me, ja que només porto uns manguitos que no protegeixen de la pluja.
Mes endavant torno a trobar al equip se suport n.1, just a l'inici d'un tortuós descens acabat d'asfaltar, mullat i plé de gravilla solta....
La pujada a Querigut es terriible, i pateixo una tanda de rampes als isquios. El protocol es sempre el mateix: primer la cama dreta, bec aigua mogollón i afluixo el ritme..... es passa....comença la cama esquerra, dolor....uns minuts a menys ritme i passa. No tindré més molèstien en tota la prova.
Al avituallament de Querigut (km 177) em trobo al equip de suport n.2. Es fabulós tindre dos equips tan ben repartits durant la prova i que et vas trobant alternadament mentre es desganyiten donan-te ànims.
Ara només queda pujar el coll des Hares, que ja hem fet en sentit contrari aquest matí, i començar la marató.....

Vull esmentar que un km abans de arribar a Formigueres  (km190) un cotxe em passa a molta velocitat i quasi em toca. Em va passar molt pròxim, vaig sentir el seu retrovisor a pocs centímetres de la meva mà esquerra. Un assasí en potència. Començo a cridar-lo, insultarlo, tot inútil, clar.... ojalà hi hagues un semàfor o un control o algo que l'obligues a parar per ...

A les rectes que marquen el km 195 comença a ploure més fort, però el fet de sentir-me acabant la bici em dona força per gaudir-ho en positiu. A més, la familia em continua perseguint enmig dels xàfecs per donar-me força.
Després vaig saber que als del Half els va estar plovent de forma torrencial i aixó va provocar molts abandonaments.

Entro a boxes, content ja que he fet una mitjana a la bici de 21km/h. Sembla molt baixa, però considerant que hem fet mes de 4.700m de desnivell positiu, no està tant malament. El "cuenta" marca 197,5kms.

Començo la marató, i continua plovent. No he agafat el  xubasquero, només els manguitos, que porto posats pero recollits. No sento fred, i vaig molt bé sota la meva gorra vermella amb generosa visera.
Porto les bambes d'asfalt, mes que res perque son mes lleugeres, pero en arribar als bassals de fang que ha format la acció combinada de la pluja i de centenars de corredors al circular per l'estret camí que dona la volta al llac de Matemale, la manca de sola complica agafar bon ritme. Em costa bastant aconseguir una velocitat de creuer, i en quant crec que la assoleixo, comença la primera pujada, al km 5. Es un kilómetre de pujada per una carrer d'una urbanització força aborrit, només animada per el fet de que et vas creuant amb els corredors que et precedeixen, i com van de baixada, van a tota llufa.
Continuo acumulant kms letament. M'aturo un instant a tots el avituallaments, i excepte en algun que he agafat una mica de fruits secs, en gairebé tots bec mig got de cocacola a la que prèviament dono un cop per treure les bombolles, i un troç (un terç) de plàtan. Aquesta serà la meva dieta fins el km. 40.
Al passar per la presa del llac fa força ventolera, i com vaig mullat sento una mica de fred i em pujo els manguitos.
Ara vé la pujada bèstia, uns 270m de desnivell, passant per davant de l'arribada, seguint fins al punt més alt per baixar suament fins el llac de Balcere. Poc abans de "coronar" sento que la Rosa em crida i em persegueix en bicicleta per el costerut carrer. Quant m'atrapa no pot dir ni mu per l'esprint que ha fet per atrapar-me.
La suau baixada fins al llac de Balcère no la esperava asfaltada. Sempre l'he fet a l'hivern, amb esquís, i no pensava que fos així, pero la contrapartida es que Rosa també pot anar-hi amb la bici de carretera.
Arribant al llac em creuo amb el Hendrik, el meu amic alemany, que ha vingut expressament per còrrer aquesta prova. Ell ha estat el primer corredor e sortir de l'aigua, amb un temps de 55 min. Em deu portar uns cinc minuts d'avantatge i em diu "..todavia me vas a atrapar.....". Al llac m'anima l'equip n.2 a més de la Rosa, i aixó m'ajuda força. De tornada del llac, en lleugera pujada supero el km 21 (mitja marató),  Es magnífic !!!
La Rosa em pregunta còm vaig, qué em fa mal.....penso... no em fa mal res...!!!! Només  cansat i amb ganes de acabar.
Al km 23 em creuo amb l'Aurelio, que està fent la pitjor pujada de la marató, mentre jo volo cara avall. Creuant el poble de Les Angles un nombrós grup del Gavà Triatló m'animen generosament.
Ara segueixo baixant, vaig força ràpit, i em creuo amb el Jordi V., ell de pujada, al km 41 : el veig còrrer cara amunt tant ràpit com jo baixo... es un maquinón....
Torno a passar per boxes, la base nàutica, la zona enfangada, la presa, la urbanització en pujada, el mateix en baixada, la presa, zona enfangada, boxes, i ja al km 39 em creuo a l'Aurelio... el veig  lent pero amb il·lusió per acabar. Ens animem. Ho tenim xupat, li dic....
Arribo al darrer avituallament, km 40, només queden dos kms de terrible pujada. Sorpresa !!! ... tenen pizza calenta !!!! n'agafo un troç i me'l empasso amb fruició, mentre no paro de trotar. El menjar salat el l'únic que m'apeteix...
A les afores del poble la Rosa m'està esperant. Corre els darrers centenars de metres al meu costat i entro al palau d'esports on hi ha l'arribada. Tothom m'anima i em crida i entro a meta, mentre em fan pujar a una mena d'escenari coronat per un crono que marca 15h26min, i amb una gran  foto de fons un es veu el llac de les Boulloses  i els Pics Perics.
Hi ha molts amics del club de triatló de Gavà, familiars i amics d'altres corredors, la meva fan incondicional Rosa, i com a novetat, la meva família més propera que per primera vegada han pogut acompanyar-me com supporters en aquesta aventura i que reconec m'han ajudat molt. Gràcies !!!!
Finalment he fet una marató força lenta, pero no he caminat ni un metre. I el millor es que he acabat molt sencer. El que més m'inquietava d'aquesta prova es acabar reventat i arrosegar-me fins l'arribada, però no ha estat així. Em trobo molt bé i no em fa mal res. No em sento buit i tinc el cos molt bé. Paso per la dutxa i torno a l'arribada a menjar coses apetitoses: caldo i pizza, amb una cervessa estupenda.
Tinc molta alegria de felicitar-nos amb el Jordi  i el Hendrik... pero espero impacient les notícies sobre l'Aurelio, amb qui m'abraço intensa i emocionadament  en quant arriba. Ha estat amb ell amb qui he preparat aguesta prova, i qui m'ha estimulat força vegades a entrenar quant tenia mandra. Gracias !!!.



8 de jul. 2012

8 jul 2012 : Finisher a Roth

He acabat el meu 7é IM. He millorat el meu temps: 10h37 min. La Rosa tambe ha acabat el seu primer en 12h 23min.

Parcials:
Nedar 3.800m: 1h09min 37"
Bici 180km: 5h33min 42"
Marató 42,2 km: 3h47min39"
T1 =4:22
T2 = 2:16

Trompades a la sortida de la natació....

..la cursa al seu pas per Hilposteim... un ambient increible...
..amagant-me del vent aparent-----
Eufòric, a l'arribada, dedicant-la al meu amic Josep (J amb la mà dreta)

7 de jul. 2012

Demà Ironman a Roth.

Ja estem a Roth. Està plovent, i demà haurem d'estar mes de 10 o dotze hores nedant, pedalant i corrent una marató.
Si l'acabo, serà el seté. Tinc il·lusió de millorar la meva marca, encara que com sempre, penso que m'he preparat poques hores.

Cervessa sense alcohol, per esportistes...

La pasta party
Un canal semblant al que nedarem......

Un part de la expedició del Gavà Triatló, a Roth..

Impressionant el paisatge de bicis a boxes.
Ahir vàrem anar a la pasta party, i vaig menjar fins reventar, a mes de beure quantitat cervessa Erdinger...ep !! sense alcohol eh!!.

12 de juny 2012

Nedar a l'Ironman?

En els primers Ironmans que vaig fer, el que mes em preocupava era la natació. Les meves escasses facultats per nedar convertien els 3.800mts de la natació en el mes complicat per mi.
Actualment aixó ha canviat, fins el punt que ni vaig a nedar per arribar minimanet preparat. Nedar a la piscina no m'agrada, i menys a la de Can Tintorer: la trobo fosca i de carrils estrets.
A mes, ahir l'Ivan em va dir que nedava millor, i tal cosa em va confirmar la meva teoria: contra menys nedo, millor ho faig. Tot es força absurd, pero el que es cert es que el que em posa més neguitos del proper IM es la marató, a la que t'hi enfrontes un cop portes ja mes de 7 hores de competició.....
A la platja de la Barceloneta, al clínic de TF swim.
Tot aixó be al cas perque vaig anar al clínic de natació en aigües obertes de TF swim de la Tere Fullana. Força interessant, i sempre aprens coses, encara que si el que t'ensenyen després no ho practiques... malament.

2 de maig 2012

Roth en dos mesos. (02-05-2012)

En dos mesos vaig a Roth, a per el setè Ironman. De moment al 2012 porto 1.500 km de bici i 380km de running. Nedar potser uns 7km....encara queda neu a les muntanyes i m'he perdut les darreres nevades.
Per variar, fins per la platja anem en bici.

Castellet, al Pantà de Foix, bellesa tranquila.