4 de set. 2018

Embrunman 2018. El darrer Ironman

Fa dos anys estava apuntat al Ironman de Vitòria. La mala sort va fer que una caiguda en bici m'impedis pendre la sortida al  jul de 2016.
Dues trompades més a finals d'estiu i tardor  em van deixar el diagnòstic clar: tinc els genolls fets caldo, i millor que miri de còrrer lo minim en lo successiu. I si ho faig, sempre per terreny tou i amb  sabates amb la màxima amortiguació. Lo de còrrer llarg s'havia acabat. Durant el 2017 vaig còrrer molt poc...buaaaa.....
El traumatòleg em convenç per posar-me unes infiltracions (quatre) al genoll dret, pero sembla que d'entrada no fan cap efecte. Paralelament començo a pendre  -jo no prenc mai res-  colàgeno amb magnesi..... i finalment es produeix el miracle. Als tres mesos de la darrera infiltració les molèsties desapareixen.
Paso la temporada d'esqui de muntanya  (hivern 2017-2018) esquiant més que mai, aprofitant la gran quantitat de neu que la meteorologia hivernal i de primavera ens regala.
El Manel i el Jordi em parlen d'anar a fer l'Ironman de Embrun (le plus difficile du monde), però ho descarto perqué tinc altres plans per juliol 2018.

Una desgràcia fa que els plans d'anar al Pakistan al juliol de 2018 m'alliberin  el mes que seria clau per preparar el IM de Embrun, que seria el meu desé en la distància. Queden dos mesos i mig per la sortida (15 agost 2018) i m'hauré d'espavilar si no vull morir.  El Manel m'ofereix la seva plaça, pq ell finalment  no podrà anar-hi però la organització no ens ho permet.
Finalment m'apunto i començo la preparació exprés.
El Jordi em proposa d'anar a Embrun a reconéixer el circuit de bici , cosa que fem  La conclusió es que el sector de bici es bestial, amb 190 kms i 4.700 mts de desnivell.. Patim per superar els temps de tall, especialment a dalt del coll del'Izoard.

..............

El 15 de juliol, a les 6 del matí, negra nit, 1.200 tios/as vestits de neopré negre a la vora del llac de Embrun prenem la sortida per iniciar el dia més llarg. Entro a l'aigua  de la meitat enrera, amb la idea de nedar tranquil, peró dec d'estar amb el grup dels tontos perqué rebo més hòsties que en un joc de boxa. i em começo a agobiar. Porto 500 metres i ja plegaria..... estic fins el nassos... ja no suporto nedar amb tant de mogollón de gent. Potser sigui culpa que fa anys que no nedo a la piscina, amb altres a tocar.... només he nedat al mar, jo sol i les meduses.....
Em separo del follón, recorro més distància i miro de relaxar-me  nedant en solitari, per fora, fent més metres..... A  cada boia hi han uns segons de tensió...tots ens ajuntem allà..
Finalment surto de l'aigua en 1h20', una temps dolent per com estava nedant, però considerant que he estat a punt de deixar-ho, no està malament.
Faig la transició en quatre minuts i surto a la bici. El Jordi surt de l'aigua quatre minuts més tard  que jo i per segons no ens trobem.
Començo la bici, pedalant de tranqui. reconec que estic acollonit, i a les primeres rampes avanço més   gent que no pas m'avancen. Al Km 45  tornem a pasar per Embrun, després d'haver fet  uns 800mtes de desnivell,  i em trobo als supporters particulars animan-me. Ara comença la autèntica cursa, amb uns sube-baja trencacames i després el terrible ascensió al Izoard, de més de 25  kms i 1.300 de desnivell +.
M'ho prenc amb molta calma, massa calma, tanta calma que després veuré que en les darrers 14 kms del pujada al coll fa un mes els vaig  fer amb 14 minuts menys.
Però lo important es reservar per la marató i passar el tall.
Ja arrtibant a dalt deI Izoard (2.300 mts), i veient que em sobren 45min per al tall, em pregunto si el Jordi aconseguirà passar, cosa que a ell el tenia molt inquiet. ..... però el Jordi en incombustible i passarà sobrat el tall, a pocs minuts darrera meu.
Baixada de bogeria , i tornada als sube bajas tontos que et van consumint poc a poc. I la traca final, que a 10 km del final de la bici et fan pujar 300 mtes  de desnivell per tocar lo que no sona.
Transció en dos minuts (a boxes em trobo un tio de València que es queda allucinat de la meva velocitat a la transició -li dic que contra abans comenci, abans acabaré-)
Còrrer costa el primer km... després vaig a ritme cómode, fins el rampote -que farerm tres vegades- de pujar del llac al poble de Embrun (un desnivell de 80 mtes). Allà avanço sempre gent que camina, mentro jo no camino mai.  Peró no tot pot ser perfecte, i a les baixades no puc córrer i vaig trotant perque se m'enrampa el isquio de la cama esquerra (quina cosa més extranya, penso).
Fins cinc vegades tinc que parar, clavat per el dolor i la tensió que genera aquest problema, per estirar i desbloquejar el muscle afectat. I vàries vegades  he arrencat  correr de nou i he hagut de parar fins tres vegades. Decideixo de còrrer suau, sense estirar les cames, especialment  a les baixades, i deixo pasar els kms......
Novament m'he trobat a la Rosa, Maite, Sara i Júlia que m'han animat a reventar.  Gràacies !!!!
En algun moment penso que puc baixar de les 15 hores , pero la repetició dels problemes del isquio finalment m'ho impedeixen.
Entro a meta en 15h05 min.
Veig la Rosa a través de la valla, ens toquem i em salta alguna llàgrima.
Altre cop finisher. El meu darrer triatló Ironman, el més dificil del món, acabat.
A la classificació sóc el 605 de 1.207 sortits, i de 955 classificats.
I segon de la meva categoria, V5M, els tios de més de 60 anys.

El Jordi entra en 15:52, i ens abraçem satisfets d'haver-ho aconseguit.


Carretera de baixada del Coll de l'Izoard
Sortint de l'aigua

Postureo abans el dia abans de la cursa


A la arribada, amb el Jordi. 
A dos kilómetres de superar el Coll d'Izoard. La foto sembla un muntatge, pero es real !!!!

Eufòric, a la arribada.







21 d’ag. 2018

Aletschhorn 4.195m. Oberland - Suissa

Ascensió al cim del Aletschhorn, des de Fiesch. Efectuada en dos dies, a l`agost de 2018. Primer dia sortim de Fiersch, agafem el telefèric que ens puja a Kuhboden, caminem un parell d'hores i a través d'un túnel arribem la gran gelera Grosser Aletschgletscher.
La travessem no sense donar algunes voltes per trobar el millor itinerari per el labertint d'esquerdes. Cal anar sempre més amunt del que sembla la via directa per anar a trobar la vall Mittelaletschgletscher, ... seguir el track de baixada....contra més a la dreta, millor.
Remuntem la vall esmentada per una gelera que es plena de pedres i grava, de forma que a estones ens oblidem que caminem per damunt del gel. La vall es redreça i cal seguir l'itirerari assenyalat amb grans punts vermells envoltats de blanc. Deixar l'itinerari es complicar-se la vida.  . Al refugi estarem casi sols (només dos alpinistes més).
Unes sis hores de pujada.
Al dia següent sortim a caminar a les 4h i anem remuntant buscant les fites en la foscor, lo que ens ocasiona algunes marrades. Si haguessim tingut el track tot hauria estat més cómode.  . A la sortida del sol ja estem arribant a la aresta , remuntant un pendent de gel de 50 graus, lo que amb un sol piolet resultava força emocionant. Posem algun cargol per donar-nos confiança.
Caminem per una estreta aresta de neu, amb estimball a les dues bandes, segueix cresta de roques, esplanada de neu, mes roques i finalment el cim, on trobem a dos alpinistes més. La tornada per el mateix cami, llarga, i a més, perdem el darrer telefèric de baixada a Fiesch, lo que ens afegeix dues hores més de baixada. Total el segon dia han estat 18 hores .....
Amb el Jordi Turull


Powered by Wikiloc


23 de maig 2018

València - Granada - Sierra Nevada en bicicleta.

Del 23 al 31 de maig hem anat de València a Sierra Nevada en bicicleta. Amb tren de Bcn a València, comencem a pedalar a les 16 h i travessant la extensa horta muntem la tenda a l'Alto del Moy, a 40 kms de la estació de tren d'origen.
El dia 24 ens arribem a Jarafuel, a 95 kms del l'inici de dia.
El 25 fins Ayna, 155 kms, buscant un lloc on dormir i després d'haver suportat els darrers 30 kms eternes   pujades i un llarg xàfec que ens farà arribar hipotèrmics.
Al dia següent tirem fins Yeste, 75kms.
El dia 27 acabem a Santiago de la Espada, una etapa preciosa on remuntem el barranc del riu Zumeta on patirem una de les pitjors tormentes de llamps, trons i aigua, que es magnifiquen dins del reclós espai limitat per les les parets del barranc. Finalment enllacem amb el riu Segura.52 kms.
El 28 fins 10 kms de Pozo Alcon, on dormim en un alzinar  preciós. 73 kms. Aquesta etapa, a més de dura es magnífica, travessant parts dels paratges naturals de la Sierra de Castril, Cazorla y Segura.
El dia 29 arribarem a Guadix, després de pedalar 88 kms.
Dia 30, de Guadix a Granada.
El 31 pujem a Sierra Nevada, fins on la neu ens barra el pas, a la cota 2.670m.  86 kms.
El mateix dia 31 agafem un bus a les 10 de la nit i viatgem fins Barcelona, on arribem 12 hores després .
Hem seguit aproximadament el track de Riera Btt, publicat a Wikiloc. Gràcies, Riera !!!!
























Powered by Wikiloc




22 de març 2018

Canal Gigoló a Cambre d'Aze

Hem tornat al circ  de Cambre d'Aze per pujar a la canal Gigoló. Bones condicions de neu i final força vertical.

El vídeo:



14 de març 2018

Pic de la Fontfreda, canal N

Jordi F, Armando i jo mateix, en travessa pujant des de el Port de Puymorens per la Canal N del Pic de la Fonfreda (Arieja), i baixant per la veriginiosa cara S fins a Porta.

el video:

24 de febr. 2018

Curs d'Esqui de Muntanya N1

El Club Excursionista de la Comarca del Bages ha organitzat aquest curs d'Esqui de Muntanya de nivell 1 al que he estat convidat a participar com instructor.
Han participat una vintena d'alumnes entre el total de les quatre jornades pràctiques a més de les xerrades teòriques.
El primer dia del programa pràctic ha estat a la estació d'esqui de Granvalira, fent esqui fora pista. El diumenge dia 25 feb ascensió al pic de Montmalús. El dissabte 3 de març, pràctiques a la Val d'Aran amb pujada al Cap dels Closos, i diumenge dia 4 al Tuc de Baciver.
Segueix un vídeo-resum......


2018 Curs esqui de muntanya N1_02 from Emili Llopart on Vimeo.

2 de febr. 2018

Pedraforca - Canal del Verdet

Amb el Jordi hem anat a fer la travessa del Pedraforca amb condicions hivernals. Pujada per la Columna del Verdet i Canal, amb esquis a l'esquena, cim i posterior baixada per la tartera esquiant.

29 de gen. 2018

Pic de Cap de Port (2.750m ) amb esquis

Gran dia dèsqui de muntanya, a Andorra. Sortint  des de el Port d'Envalira, Pujem a les antenes, Baixem, fem cim, tornem a baixar i remuntem de nou a les antenes per tornar baixant al Port d'Envalira.
Amb l'Armando, Jordi F i Ramon P.




28 de gen. 2018

Puig de la Carabassa amb esquis.

Diumenge després de les nevades... i del vent.....ja no quedava neu nova a la Carabassa..
Un dia de cine, una neu de pena a les parts altes.
Soledat  sorprenent per un lloc tant concorregut. 
     
video carabassa



12 de des. 2017

Canal SE al Pic de la Mina

Pujada per una rutilla diferent al clàssic Pic de la Mina..

Vídeo:



Mina Canal SE V3 from Emili Llopart on Vimeo.



11 de des. 2017

Mortiers amb esquis... i boira...i fred....

Amb l'Armando i el Jordi hem anat a Formigueres a pujar el Mortiers.... afortunadament l'Armando ens ha fet seguir uns pilons de fusta que a pesar de la boira ens han dut fins al cim.
La baixada molt millor....

vídeo:



19 de maig 2017

En bici de Canfranc a Castello.

Viatge en 8 etapes, amb la colla del Riera.  Travessa interessant per llocs solitàris i variats.  Comença a Canfranc, ons ens ha deixat el  tren "borreguero Canfranero" que haviem agafat  a Saragossa on hi haviem arribat amb l'AVE des de Barcelona.
Comencem a pedalar al migdia, resseguint el corriol que baixa de Somport, amb la presència en alçada de muntanyes nevades recenment. Dormim a Jaca.
el dia 20/05 anem fns Murillo, Passant per Riglos.
El tercer dia fins Saragossa, on dormim a l'Albergue, tot el dia per un paisatge tenyit de vermell per les ponzelles.  El  22/05 arribem a Moyuela, enmig de secarrals que apunten alguns tons verds gràcies a les recents pluges. El cinqué dia fins Utrillas, on la calor comença a fer estralls, i anem buscant llocs per refrscar-nos, i les cervesses a fi d'etapa sembla que s'evaporin. El sisé arribem a Gúdar, que hem remuntat al fi de la etapa per una pujada del 23%, i ens deixa a 1600 mts d'alçada. El seté trevessem  la serra de Valdelinares, amb un paisatje similar al del Pirineu. El darrer dia, arribem a Castelló amb premi-paella per celebrar-ho.