La travessem no sense donar algunes voltes per trobar el millor itinerari per el labertint d'esquerdes. Cal anar sempre més amunt del que sembla la via directa per anar a trobar la vall Mittelaletschgletscher, ... seguir el track de baixada....contra més a la dreta, millor.
Remuntem la vall esmentada per una gelera que es plena de pedres i grava, de forma que a estones ens oblidem que caminem per damunt del gel. La vall es redreça i cal seguir l'itirerari assenyalat amb grans punts vermells envoltats de blanc. Deixar l'itinerari es complicar-se la vida. . Al refugi estarem casi sols (només dos alpinistes més).
Unes sis hores de pujada.
Al dia següent sortim a caminar a les 4h i anem remuntant buscant les fites en la foscor, lo que ens ocasiona algunes marrades. Si haguessim tingut el track tot hauria estat més cómode. . A la sortida del sol ja estem arribant a la aresta , remuntant un pendent de gel de 50 graus, lo que amb un sol piolet resultava força emocionant. Posem algun cargol per donar-nos confiança.
Caminem per una estreta aresta de neu, amb estimball a les dues bandes, segueix cresta de roques, esplanada de neu, mes roques i finalment el cim, on trobem a dos alpinistes més. La tornada per el mateix cami, llarga, i a més, perdem el darrer telefèric de baixada a Fiesch, lo que ens afegeix dues hores més de baixada. Total el segon dia han estat 18 hores .....
Amb el Jordi Turull
Powered by Wikiloc
