PERIMETRAL BTT CATALUNYA - de La Pobla de Segur a LLançà.

Amb la colla Riera & friends hem anat vorejant el vessant sud del Pirineu, en sis dies, alguns dels quals amb desnivells importants, que ha fet estralls en alguns de nosaltres.
Les etapes han estat:

La Pobla de Segur - Organyà . Gossol - La Molina - Camprodon - Albanyà -  LLançà.

De Tortosa a La Pobla de segur en BTT

Segueix la crònica del Riera, qui a més de organitzar-nos la ruta, ens descriu perfectament el que han estat aquests sis dies de viatge en bici.

LA FRANJA”
TORTOSA – LA POBLA DE SEGUR


Després d’haver fet i pedalat el front marítim, de nord a sud, de la ruta projectada que dona la volta perimetral a Catalunya, ara toca realitzar la segona fase, la de resseguir tota la franja interior, fins arribar als Pirineus, per límits de “la franja”, que ens separen de l’Aragó.

Per l’ocasió ens apleguem en Llorenç, Emili, Sebas, el que subscriu, Salva, Farré, Bernat, Cristina, Cano, Jordi Matias, Dioni, amb la col·laboració inefable d’en Jordi Miret i la seva furgo, que ens ha fet dissuadir de tots els entrebancs, que hi haguessin pogut existir i que no hi han sigut.
Hem trobat a faltar a l’Albert, que per motius imprevistos i a ultima hora, ha desistit del viatge.
L’objectiu era fer 6 etapes, sortint de Tortosa i arribar a La Pobla de Segur.
Hem començat dividits en dos grups: els dormilegues i els matiners, uns hem anat el dia abans per fer nit a Tortosa i els altres han viatjat el mateix dia, per trobar-nos a primera hora a la sortida.
El primer d’arribar ha sigut el Jordi, que al despertar-nos uns i arribar els altres, ja estava amb les màquines a mig carrer, quasi a punt de marxa.

LA TROPA

1ª ETAPA TORTOSA – HORTA DE SANT JOAN
Fem el tir de sortida i endavant. Creuem el Riu Ebre per sobre el pont metàl·lic de la Via Verda, on hem fet la foto de rigor, per immortalitzar-nos.
Al qm.2,2 deixem la via Verda i anem pel camí de Mirambó, fins als Reguers, per un fals pla, que ens durà a les estivacions dels Ports, on per la Vall Cervera, comencem una sostinguda pujada fins creuar la carretera TV-3422. Seguim pujant pel camí de la Font d’en Solà, per arribar al Coll de la Creu (km.16,8)
Per una pista ampla i en descens arribem al ALFARA DE CARLES (17,5). Anem seguin entre camps d’oliveres i alguna granja ramadera, fins arribar al Mas d’Ossera i la seva gran bassa, que la voregem. Aquí s’acaba la tranquil·litat, la calor apareix i els camins s’estrenyen, convertint-se en corriols de pujada pedregosos i a penes ciclables. Bici al coll i amunt per arribar al espectacular Pi del Perillo (km.24,7), on sota la seva ombra fem un respir.
Sortim per un semi corriol que ens durà al Canal de Xerta, el resseguim pel seu marge, fins la carretera TV-3541 (km.29,1), la seguim uns 5 kms fins PAÜLS, on el Jordi ens espera amb la taula parada.
Ja ben frescos i el pap ple, comencem pujant entre camps de conreu i camins carreters, que es van endinsant entre boscos fins entrar a la carretera, que ens durà a PRAT DE COMPTE (km.44,3).
Seguim per l’asfaltat i sobre una llarga recta, de on sortim per enfilar-nos a un pedregós camí (km.52,5), que ens portarà al cap de munt d’un divertir corriol de secà penjat sobre el marge d’un turó, fins arribar al Mas de Sanxet. On els “descenters” de pro ens esperaven, després d’haver-lo gaudit
Ja per camí de carro, pedregós en un principi i cimentat després, ens presentem al singular Safareig de la Vila, fotogènic per tots els costats.
Arribem a la plaça de HORTA DE SANT JOAN, on les “birres” esperen.
Visita turística, parada i fonda a L’Hotel Barceló.

2ª etapa HORTA DE SANT JOAN – RIBA-ROJA
Avui llueix un sol radiant i l’etapa no presenta grans dificultats, es tot en sentit descendent, amb l’excepció d’una collada al finalitzar.
Sortim en ràpida baixada, per camins entre parets seques, envoltats de molt ben cuidats camps d’oliveres, fins arribar a la ribera del riu Algars (km.3,3), davant mateix de LLEDÓ, on el seu curs fa de límit amb l’Aragó i que anirem seguint pels seus marges.
Creuem el poble d’ARENYS DE LLEDÓ (m 9,5), al marge aragonès. Seguim riu amunt anant trampejant d’un costat a l’altre, amb alguna remullada al creuar-lo.
A CASERES (km18,8) el deixem i creuem la carretera TV3344, per endinsar-nos a la Vall de les Torres, sempre amb relaxant baixada, entre boscos i verds sembrats, fins arribar al cap de munt d’un turó, on el Paisatge canvia radicalment davant nostre, terres blanques i grans extensions de vinyes de ceps que comencen a verdejar, que ens acompanyaran fins arribar a BATEA (km.30).
Hem recorregut el poble de dalt a baix i ens ha sorprès el seu singular casc antic, entre voltes i carrerons.
El track projectat sortia per una petita carretera, però com no som amants de l’asfalt, hem experimentat una alternativa, per camins de puja i baixa, també entre vinyes, per anar a trobar la carretera a les portes de LA POBLA DE MASALUCA (km.40), on el Jordi havia muntat el “tenderete gastronòmic” davant una terrassa amb vistes.
Acabada la síndria i el cafè i per fer la digestió, ens posem en marxa, tot baixant per una relaxant pista, fins arribar a trobar el Pont de Berrús (57,2), on comença l’única hostilitat del dia, pujant per una petita carretera de considerable desnivell (230 m amb 3,5 km) i revols constants, fins arribar a l’Ermita de santa Magdalena de Berrús (km 60,7), sota un implacable sol.
El mateix desnivell, l’hem fet baixant per la part oposada, fins arribar a la ribera del riu Ebre, que el creuem sobre les comportes de la Central Hidroelèctrica i ja per una petita carretera, arribar al nucli urbà de Riba-roja (73,2)
Uns ens hem allotjat a la peculiar Hisenda del PEPITO i altres a un departament apart, ah! i esmorzar al Hogar del Jubilat.

3ª ETAPA RIBAROJA – ALCARRÀS
Avui el dia no es clar i cau alguna gota, motiu per que alguns treuen els plàstics per aixoplugar-se, i com no falla mai la “llei de Murphi”, deixa de ploure d’immediat.
Dit això, sortim de Ribaroja, creuant l’Ebre pel Pont de la barca, per entrar tot seguit a un camí carreter, que puja sostingudament durant uns 9 quilòmetres, passant primer per finques de secà, també envoltades d’oliveres, que van desapareixent a mida que anem pujant, convertint-se en terreny erm, entre parets i bancals que havien sigut cultivats i que bona part ara son boscos, abans d’arribar al cap de munt.
Ja al pla, creuem la població de ALMATRET (km 11). Seguim per una ampla pista, rodejada de molins eòlics i algunes granges. Deixem la pista principal per entrar a una zona boscosa d’alzines, on tot seguit entrem a una llarga i vertiginosa trialera pedregosa, de difícil aguantar-se sobre la bici, amb constants zig-zags, entre matolls, garrics i acabament al fons de la vall (km.15).
Comencem aquí un sender de pujada, totalment ciclable, per arribar a un camí que ens remuntarà a l’altra part de la vall. Anem enllaçant pistes entre diferents explotacions agrícoles i ramaderes, fins arribar al peu de la Punta de Montmaneu (km.27,6). Comencem aquí a carenar la Serra de Picarda, amb unes espectaculars panoràmiques a tots indrets, fins arribar a la Vall de Sant Jaume, on hi baixem per un vertiginós corriol, amb vistes als nostres peus de les riberes dels rius Cinca i Segre, en la seva confluència.
A la GRANJA D’ESCARP (km.37,7) tenim la taula parada, però abans hem passat per el Bar a fer l’aperitiu.
Després del recés, engeguem per fer l’últim tram, planejant entre fruiters i vorejant el riu Segre.
Passem pel costat de SERÒS (km.45,5), on ens apartem del curs de l’aigua, per anar a trobar la carretera LP-7041 i pujar a l’ermita de Sant Joan de Carratalà (51,3), damunt un turó on es divisa tota la vall fruitera, ara verda i que en la floració es tenyeix de rosa.
Creuem pel mig del casc urbà d’AITONA (KM.54,1) i anem a trobar altra vegada el riu, en una zona ornitològica, adient per els fotògrafs.
Seguim cap a SOSES (km61,8), TORRES DE SEGRE (km.64,3 i arribar a ALCARRAS (km.68,3)
Ens allotgem al Hotel Can Peixan. Bon sopar amb cargols lleidatans




4ª etapa ALCARRAS – TARTAREU
Ens disposem a creuar tota la zona fruitera de Lleida, sempre enganxats el més prop possible dels límits “manyos” i acostar-nos al final, a les primeres estivacions del Montsec.
Sortim per camins agrícoles asfaltats, entre plantacions de presseguers i terres d’horta, ah! i dos esporàdics cireres que quasi els hem espoliat.
Creuem la carretera L-800 i els camins ja son de terra. Davant del Pantà de la Mina, trobem la sèquia de la Socarrada (km 11), que l’anem resseguint , fins la confluència amb el Canal d’Aragó i Catalunya (km 15,3), que també seguim per la pista de servei al seu costat, envoltats de extenses i ben cuidades vinyes, fins arribar a RAIMAT (18,4).
Seguim per un petit bosc cap el Pantà Gros i tornem agafar el curs del canal, que creua el petit nucli de LA SAIRA (km 24,9).
Voregem l’Aeroport de Lleida-Alguaire, entre extensos plans gairebé tots conreats de verds sembrats , acolorits pel vermell de les roselles, fins arribar a ALMENAR (km 36,2).
A la sortida del poble anem a trobar la verdor de la riba del riu Noguera Ribagorçana, que seguim pel seu marge, fins passar sota el pont d’ALFARRÀS (km.41,4), on en un rabeig del riu tenim l’avituallament, sota una frescal arboreda.
Una vegada reposats i refets, creuem el riu per entrar a IVARS DE NOGUERA (km 44,5).
Em deixat els plans i entrem en terrenys muntanyosos ,davant mateix tenim el Montsec al Prepirineu i a l’horitzó la barrera dels Pirineus. La sortida del poble es per un camí estret que puja entre alguns camps de fruiters, cada vegada més espaiats, entrant a boscos de pins i alzines, entre barrancs .
Una vegada acabada la pujada, ja veiem als nostres peus les aigües del Pantà de Santa Ana, seguim avall, per desviar-nos a l’ermita de Sant Julià i continuar entre boscos, vorejant el pantà, que el deixem per començar una llarga i sostinguda pujada que ens durà a ALBEROLA (63,6).
Deixem el camí i entrem a una vall sota la serralada de Sant Miquel, amb grans extensions de sembrats onejats per el vent, per on discorre una petita i ràpida carretera. El descens es vertiginós i ens durà a la fondalada, on es troba el Molí de Tartareu (km 70,2), lloc molt pintoresc en plena natura, on ens donaran allotjament.





5ª etapa TARTAREU – ARENY
En el singular Molí de Tartareu, envoltats de natura per tots costats, hem passat una bona nit, sopar inclòs, tot i a pesar dels acoblaments que s’ha tingut de fer per encabir tota la “tropa”.
Ens disposem a fer l’etapa reina o estrella de la travessa, tant pels desnivells, com d’espectacularitat paisatgística.
Avui hi ha la baixa del Dioni, que per raons de feina, ha desistit (ell s’ho ha perdut).
Sortim tot pujant per la llera del riu de Farfanya, fins arribar a TARTAREU (2,5), sortint del poble comencem a pujar per una pista, amb pendent constant, d’uns 4 quilòmetres, vorejant un antic camí reial que va paral·lel i que ens durà al Mas de l’Andal (km 7,3), on ens reagrupem, degut a que el “pelotò” s’ha anat estirant.
Anem planejant, fins els Masos de Millà (km 9,6), veient al davant la Serra de Millà i el “rampon” que es dibuixa en zig-zag i s’enfila per la seva vessant, amb l’afegit del seu pedregós pis, que no ens a privat d’anar pujant aquest 1,5 qm, uns més sobrats que altres, però tots fent cim sense problemes.
Estem en pla Pla de les Bruixes. Ara anem baixant entre alzinars, boixos i ginebrons, per entrar a una zona amb parades de sembrat i oliveres. La pista ens portarà al petit nucli de MILLÀ (KM.16,2).
Creuem el barranc de Contorna i entrem a AGULLÒ (km 19). Per carretera arribem a CORÇÀ (km 24,2), autèntica porta del Congost de Mont-rebei.
Sortim per camí de terra amunt, fins l’encreuament per anar a l’Ermita de la Pertusa, on comença el sender. Anem baixant sobre la bici fins al fons del Pas de la Pardina. Ara toca empènyer la màquina, per un zigzaguejant sender pedregós i salvar 200 metres de desnivell, per arribar a un petit mirador natural, amb el premi de gaudir d’una extraordinària vista sobre el Pantà de Canelles, amb gairebé tot el congost al davant i darrere nostre i a l’altra vessant la cinglera de la paret d’Aragò, que ens ha fet oblidar l’esforç i penalitats de la pujada
Tornem a baixar per un pedregar i tornar a pujar, per arribar a El Portell, que ens donarà entrada al pas excavat la roca, que anem passant, alguns fent equilibris sobre la bici en alguns trams, però tots gaudint del majestuós entorn.
Duran aquests quasi 5 qms que ha durant la travessa del congost, hem patit alguns incidents, amb caigudes, rebolcons i sortides de pista, per sort sense conseqüències, sembla ser produïts per anar bocabadats i encantats mirant els fantàstics entorns.
Arribem al pont Penjat sobre el barranc del Fondo, on fem equilibris per passar-lo sense “fer peu”, amb proba superada.
Amb la recança del espectacularitat paisatgística que hem acabat de veure, seguim pel camí que ens durà al Centre d’Interpretació del Parc, on ens hem refrigerat del sol que està caient.
Seguim endavant, fins l’entrada el parc, on ens esperava la sorpresa culinària del dia, el xef Jordi ens ha preparat una “gambada” en plena natura, a la planxa i regada en vi “Pescador”, ha sigut la guinda per rematar l’espectacle del matí.
Per una carretereta arribem al PONT DE MONTANYANA (km 44). Creuem el poble, sortint sota un porxo i passant sobre un pont medieval, per entrar a un camí carreter, paral·lel al Noguera Ribagorçana, que va creuant varis barrancs, perdent-se en alguns trams, tenint que fer us de l’orientació per seguir el track projectat, arrastrant la bici en petites zones no ciclables , fins trobar una pista ampla que ens durà al Pont d’Orrit i tenir contacte amb l’infernal carretera que va al “Valle”, que ens hi hem posat i sobreviscut per fer els 300 metres que ens separaven per arribar a ARENY (km 61)
Ens hostegem A L’Hotel Escarla, a la mateixa carretera.







6ª ETAPA ARENY – LA POBLA DE SEGUR
Embadalits encara, de l’etapa d’ahir, avui ens disposem a ultimar la travessa, esperant repetir les bones sensacions que tenim en ment.
Sortim d’Areny per la carretera, que la deixem, per accedir al Pont D’Orrit, davant una petita ermita, primer per un camí asfaltat, que tot seguit es transforma de terra, que va pujant constantment. Passem pel davant del pintoresc poblet abandonat de ESPLUGAFREDA (km.6). El camí va revoltant i en ascens vorejant la preciosa vall, fins trobar un encreuament de dos camins, la traça projectada en segueix un de feréstec, poc fresat, amb considerable pendent i l’altre segueix el que anàvem pujant. Com que som fidels al track marcat i amants dels reptes, seguim el dificultós, en un inici arrastrant la bici, fins que s’alleugerés el desnivell, per muntar i pedalar fins cap de munt de la costa a la Roca Foradada (km14,7-altura 1.320 m), després d’una considerable suada.
(He de dir, ara i a tir passat, que hi ha una altra alternativa: que en l’ encreuament esmentat , seguint la pista uns 5,5 quilòmetres, enllaça amb el track, després de comprovar-ho sobre el paper. En la propera ocasió rectificarem, ara hem fet una mica l’indi.)
La panoràmica es espectacular a tots els costats i a les dos vessants de la carena, amb molt bones vistes de totes les valls que es veuen des de l’altura.
Iniciem un vertiginós descens per la Serra de Gurp, entre barrancs i esplèndides panoràmiques de tota la conca de Tremp i Pantà de Sant Antoni al nostre davant , fins arribar a les Bordes de Seix (km 22), on decidim desviar-nos cap a les instal·lacions militars de la Acadèmia Militar de Suboficials i arribar a TALARN (km 26,6) i TREMP (km 30).
Després de creuar la ciutat i el pont del riu sobre el Noguera Ribagorça, deixem la carretera i seguim per un camí que va pujant suaument pel barranc de La Coma, veient bones perspectives del Pantà de Sant Antoni .
Anem pujant i baixant per diferents tobogans. Passem per la Font de la O, on hi ha un copiós salt d’aigua, que serveix per refrescar i remullar-nos, abans d’arribar a Aramunt (43,6), observats per la omnipresent silueta del seu castell, que es dibuixa dalt d’una penya.
Seguim per la carretera que ens portarà fins el centre del casc urbà de LA POBLA DE SEGUR (km 50,2)
Estem a terres d’en Josep Maria Farré, que actuarà com amfitrió, primer facilitar-nos la seva casa, per relaxar, dutxar-nos i organitzar el dinar de cloenda de la travessa
I per completar el dia, visita turística a la ciutat, abans d’agafar el Tren Turístic dels Llacs, per arribar a Lleida i l’AVE cap a casa.

FINS LA PROPERA !!! QUE JA S’ESTÀ CUINANT !!!