PERIMETRAL BTT CATALUNYA - de La Pobla de Segur a LLançà.

Amb la colla Riera & friends hem anat vorejant el vessant sud del Pirineu, en sis dies, alguns dels quals amb desnivells importants, que ha fet estralls en alguns de nosaltres.
Les etapes han estat:

La Pobla de Segur - Organyà . Gossol - La Molina - Camprodon - Albanyà -  LLançà.

Chamonix esqui de muntanya.

Sis dies a Chamonix, amb unes idees i que després les vàrem canviar per les condicions.

Dia14/05 . Aguille du midi amb telefèric, molt de vent a laaresta de sortida. Remuntem el Glacier du Geant fins el refugi Torino i baixem tota la Vallee Blanche i Mer de Glace. El darrer kilómetre el caminem per la manca de neu. Sol i vent

Dia15/05. Pujem al Refugi Albert 1er, que està sense guarda. Sol i vent en alçada.
Dia 16/05 Ascens a l'Aguille du Tour, passant per el Coll du Tour per entrar a la Gelera du Trient. D'allà remuntem la canal que separa el cim N del S, i crestegem en mixte fàcil però exposat fins el cim S. El retorn per el mateix camí, però per el coll Superior de Tour (molt més fàcil en aquesta época) . Sol sense vent. Al retorn començava a enboirar-se.




Ruta al wikiloc :

Powered by Wikiloc

Dia 17/05  Caminem 250mts de desnivell i ens calcem el esquis a la pista que baixa fins la base de la estació dels Grands Montets. (la estació d'esqui està completament tancada ... no hi han ni pals , ni xarxes ni indicacions.... ni els cables de cap dels dos grans telefèrics !!!!  )Remuntem fins sota de l'Aguille des Grands Montets (faltaven uns 400mts) i ens retirem per que comença a nevar debilment i el dia es tapa.  Gaudim dels seracs de la Gelera d'Argentiere.

Dia 18/05 Dia completament tapat, anem a còrrer per el Balcon Sud, a les estribacions del Brevent.

De Tortosa a La Pobla de segur en BTT

Segueix la crònica del Riera, qui a més de organitzar-nos la ruta, ens descriu perfectament el que han estat aquests sis dies de viatge en bici.

LA FRANJA”
TORTOSA – LA POBLA DE SEGUR


Després d’haver fet i pedalat el front marítim, de nord a sud, de la ruta projectada que dona la volta perimetral a Catalunya, ara toca realitzar la segona fase, la de resseguir tota la franja interior, fins arribar als Pirineus, per límits de “la franja”, que ens separen de l’Aragó.

Per l’ocasió ens apleguem en Llorenç, Emili, Sebas, el que subscriu, Salva, Farré, Bernat, Cristina, Cano, Jordi Matias, Dioni, amb la col·laboració inefable d’en Jordi Miret i la seva furgo, que ens ha fet dissuadir de tots els entrebancs, que hi haguessin pogut existir i que no hi han sigut.
Hem trobat a faltar a l’Albert, que per motius imprevistos i a ultima hora, ha desistit del viatge.
L’objectiu era fer 6 etapes, sortint de Tortosa i arribar a La Pobla de Segur.
Hem començat dividits en dos grups: els dormilegues i els matiners, uns hem anat el dia abans per fer nit a Tortosa i els altres han viatjat el mateix dia, per trobar-nos a primera hora a la sortida.
El primer d’arribar ha sigut el Jordi, que al despertar-nos uns i arribar els altres, ja estava amb les màquines a mig carrer, quasi a punt de marxa.

LA TROPA

1ª ETAPA TORTOSA – HORTA DE SANT JOAN
Fem el tir de sortida i endavant. Creuem el Riu Ebre per sobre el pont metàl·lic de la Via Verda, on hem fet la foto de rigor, per immortalitzar-nos.
Al qm.2,2 deixem la via Verda i anem pel camí de Mirambó, fins als Reguers, per un fals pla, que ens durà a les estivacions dels Ports, on per la Vall Cervera, comencem una sostinguda pujada fins creuar la carretera TV-3422. Seguim pujant pel camí de la Font d’en Solà, per arribar al Coll de la Creu (km.16,8)
Per una pista ampla i en descens arribem al ALFARA DE CARLES (17,5). Anem seguin entre camps d’oliveres i alguna granja ramadera, fins arribar al Mas d’Ossera i la seva gran bassa, que la voregem. Aquí s’acaba la tranquil·litat, la calor apareix i els camins s’estrenyen, convertint-se en corriols de pujada pedregosos i a penes ciclables. Bici al coll i amunt per arribar al espectacular Pi del Perillo (km.24,7), on sota la seva ombra fem un respir.
Sortim per un semi corriol que ens durà al Canal de Xerta, el resseguim pel seu marge, fins la carretera TV-3541 (km.29,1), la seguim uns 5 kms fins PAÜLS, on el Jordi ens espera amb la taula parada.
Ja ben frescos i el pap ple, comencem pujant entre camps de conreu i camins carreters, que es van endinsant entre boscos fins entrar a la carretera, que ens durà a PRAT DE COMPTE (km.44,3).
Seguim per l’asfaltat i sobre una llarga recta, de on sortim per enfilar-nos a un pedregós camí (km.52,5), que ens portarà al cap de munt d’un divertir corriol de secà penjat sobre el marge d’un turó, fins arribar al Mas de Sanxet. On els “descenters” de pro ens esperaven, després d’haver-lo gaudit
Ja per camí de carro, pedregós en un principi i cimentat després, ens presentem al singular Safareig de la Vila, fotogènic per tots els costats.
Arribem a la plaça de HORTA DE SANT JOAN, on les “birres” esperen.
Visita turística, parada i fonda a L’Hotel Barceló.

2ª etapa HORTA DE SANT JOAN – RIBA-ROJA
Avui llueix un sol radiant i l’etapa no presenta grans dificultats, es tot en sentit descendent, amb l’excepció d’una collada al finalitzar.
Sortim en ràpida baixada, per camins entre parets seques, envoltats de molt ben cuidats camps d’oliveres, fins arribar a la ribera del riu Algars (km.3,3), davant mateix de LLEDÓ, on el seu curs fa de límit amb l’Aragó i que anirem seguint pels seus marges.
Creuem el poble d’ARENYS DE LLEDÓ (m 9,5), al marge aragonès. Seguim riu amunt anant trampejant d’un costat a l’altre, amb alguna remullada al creuar-lo.
A CASERES (km18,8) el deixem i creuem la carretera TV3344, per endinsar-nos a la Vall de les Torres, sempre amb relaxant baixada, entre boscos i verds sembrats, fins arribar al cap de munt d’un turó, on el Paisatge canvia radicalment davant nostre, terres blanques i grans extensions de vinyes de ceps que comencen a verdejar, que ens acompanyaran fins arribar a BATEA (km.30).
Hem recorregut el poble de dalt a baix i ens ha sorprès el seu singular casc antic, entre voltes i carrerons.
El track projectat sortia per una petita carretera, però com no som amants de l’asfalt, hem experimentat una alternativa, per camins de puja i baixa, també entre vinyes, per anar a trobar la carretera a les portes de LA POBLA DE MASALUCA (km.40), on el Jordi havia muntat el “tenderete gastronòmic” davant una terrassa amb vistes.
Acabada la síndria i el cafè i per fer la digestió, ens posem en marxa, tot baixant per una relaxant pista, fins arribar a trobar el Pont de Berrús (57,2), on comença l’única hostilitat del dia, pujant per una petita carretera de considerable desnivell (230 m amb 3,5 km) i revols constants, fins arribar a l’Ermita de santa Magdalena de Berrús (km 60,7), sota un implacable sol.
El mateix desnivell, l’hem fet baixant per la part oposada, fins arribar a la ribera del riu Ebre, que el creuem sobre les comportes de la Central Hidroelèctrica i ja per una petita carretera, arribar al nucli urbà de Riba-roja (73,2)
Uns ens hem allotjat a la peculiar Hisenda del PEPITO i altres a un departament apart, ah! i esmorzar al Hogar del Jubilat.

3ª ETAPA RIBAROJA – ALCARRÀS
Avui el dia no es clar i cau alguna gota, motiu per que alguns treuen els plàstics per aixoplugar-se, i com no falla mai la “llei de Murphi”, deixa de ploure d’immediat.
Dit això, sortim de Ribaroja, creuant l’Ebre pel Pont de la barca, per entrar tot seguit a un camí carreter, que puja sostingudament durant uns 9 quilòmetres, passant primer per finques de secà, també envoltades d’oliveres, que van desapareixent a mida que anem pujant, convertint-se en terreny erm, entre parets i bancals que havien sigut cultivats i que bona part ara son boscos, abans d’arribar al cap de munt.
Ja al pla, creuem la població de ALMATRET (km 11). Seguim per una ampla pista, rodejada de molins eòlics i algunes granges. Deixem la pista principal per entrar a una zona boscosa d’alzines, on tot seguit entrem a una llarga i vertiginosa trialera pedregosa, de difícil aguantar-se sobre la bici, amb constants zig-zags, entre matolls, garrics i acabament al fons de la vall (km.15).
Comencem aquí un sender de pujada, totalment ciclable, per arribar a un camí que ens remuntarà a l’altra part de la vall. Anem enllaçant pistes entre diferents explotacions agrícoles i ramaderes, fins arribar al peu de la Punta de Montmaneu (km.27,6). Comencem aquí a carenar la Serra de Picarda, amb unes espectaculars panoràmiques a tots indrets, fins arribar a la Vall de Sant Jaume, on hi baixem per un vertiginós corriol, amb vistes als nostres peus de les riberes dels rius Cinca i Segre, en la seva confluència.
A la GRANJA D’ESCARP (km.37,7) tenim la taula parada, però abans hem passat per el Bar a fer l’aperitiu.
Després del recés, engeguem per fer l’últim tram, planejant entre fruiters i vorejant el riu Segre.
Passem pel costat de SERÒS (km.45,5), on ens apartem del curs de l’aigua, per anar a trobar la carretera LP-7041 i pujar a l’ermita de Sant Joan de Carratalà (51,3), damunt un turó on es divisa tota la vall fruitera, ara verda i que en la floració es tenyeix de rosa.
Creuem pel mig del casc urbà d’AITONA (KM.54,1) i anem a trobar altra vegada el riu, en una zona ornitològica, adient per els fotògrafs.
Seguim cap a SOSES (km61,8), TORRES DE SEGRE (km.64,3 i arribar a ALCARRAS (km.68,3)
Ens allotgem al Hotel Can Peixan. Bon sopar amb cargols lleidatans




4ª etapa ALCARRAS – TARTAREU
Ens disposem a creuar tota la zona fruitera de Lleida, sempre enganxats el més prop possible dels límits “manyos” i acostar-nos al final, a les primeres estivacions del Montsec.
Sortim per camins agrícoles asfaltats, entre plantacions de presseguers i terres d’horta, ah! i dos esporàdics cireres que quasi els hem espoliat.
Creuem la carretera L-800 i els camins ja son de terra. Davant del Pantà de la Mina, trobem la sèquia de la Socarrada (km 11), que l’anem resseguint , fins la confluència amb el Canal d’Aragó i Catalunya (km 15,3), que també seguim per la pista de servei al seu costat, envoltats de extenses i ben cuidades vinyes, fins arribar a RAIMAT (18,4).
Seguim per un petit bosc cap el Pantà Gros i tornem agafar el curs del canal, que creua el petit nucli de LA SAIRA (km 24,9).
Voregem l’Aeroport de Lleida-Alguaire, entre extensos plans gairebé tots conreats de verds sembrats , acolorits pel vermell de les roselles, fins arribar a ALMENAR (km 36,2).
A la sortida del poble anem a trobar la verdor de la riba del riu Noguera Ribagorçana, que seguim pel seu marge, fins passar sota el pont d’ALFARRÀS (km.41,4), on en un rabeig del riu tenim l’avituallament, sota una frescal arboreda.
Una vegada reposats i refets, creuem el riu per entrar a IVARS DE NOGUERA (km 44,5).
Em deixat els plans i entrem en terrenys muntanyosos ,davant mateix tenim el Montsec al Prepirineu i a l’horitzó la barrera dels Pirineus. La sortida del poble es per un camí estret que puja entre alguns camps de fruiters, cada vegada més espaiats, entrant a boscos de pins i alzines, entre barrancs .
Una vegada acabada la pujada, ja veiem als nostres peus les aigües del Pantà de Santa Ana, seguim avall, per desviar-nos a l’ermita de Sant Julià i continuar entre boscos, vorejant el pantà, que el deixem per començar una llarga i sostinguda pujada que ens durà a ALBEROLA (63,6).
Deixem el camí i entrem a una vall sota la serralada de Sant Miquel, amb grans extensions de sembrats onejats per el vent, per on discorre una petita i ràpida carretera. El descens es vertiginós i ens durà a la fondalada, on es troba el Molí de Tartareu (km 70,2), lloc molt pintoresc en plena natura, on ens donaran allotjament.





5ª etapa TARTAREU – ARENY
En el singular Molí de Tartareu, envoltats de natura per tots costats, hem passat una bona nit, sopar inclòs, tot i a pesar dels acoblaments que s’ha tingut de fer per encabir tota la “tropa”.
Ens disposem a fer l’etapa reina o estrella de la travessa, tant pels desnivells, com d’espectacularitat paisatgística.
Avui hi ha la baixa del Dioni, que per raons de feina, ha desistit (ell s’ho ha perdut).
Sortim tot pujant per la llera del riu de Farfanya, fins arribar a TARTAREU (2,5), sortint del poble comencem a pujar per una pista, amb pendent constant, d’uns 4 quilòmetres, vorejant un antic camí reial que va paral·lel i que ens durà al Mas de l’Andal (km 7,3), on ens reagrupem, degut a que el “pelotò” s’ha anat estirant.
Anem planejant, fins els Masos de Millà (km 9,6), veient al davant la Serra de Millà i el “rampon” que es dibuixa en zig-zag i s’enfila per la seva vessant, amb l’afegit del seu pedregós pis, que no ens a privat d’anar pujant aquest 1,5 qm, uns més sobrats que altres, però tots fent cim sense problemes.
Estem en pla Pla de les Bruixes. Ara anem baixant entre alzinars, boixos i ginebrons, per entrar a una zona amb parades de sembrat i oliveres. La pista ens portarà al petit nucli de MILLÀ (KM.16,2).
Creuem el barranc de Contorna i entrem a AGULLÒ (km 19). Per carretera arribem a CORÇÀ (km 24,2), autèntica porta del Congost de Mont-rebei.
Sortim per camí de terra amunt, fins l’encreuament per anar a l’Ermita de la Pertusa, on comença el sender. Anem baixant sobre la bici fins al fons del Pas de la Pardina. Ara toca empènyer la màquina, per un zigzaguejant sender pedregós i salvar 200 metres de desnivell, per arribar a un petit mirador natural, amb el premi de gaudir d’una extraordinària vista sobre el Pantà de Canelles, amb gairebé tot el congost al davant i darrere nostre i a l’altra vessant la cinglera de la paret d’Aragò, que ens ha fet oblidar l’esforç i penalitats de la pujada
Tornem a baixar per un pedregar i tornar a pujar, per arribar a El Portell, que ens donarà entrada al pas excavat la roca, que anem passant, alguns fent equilibris sobre la bici en alguns trams, però tots gaudint del majestuós entorn.
Duran aquests quasi 5 qms que ha durant la travessa del congost, hem patit alguns incidents, amb caigudes, rebolcons i sortides de pista, per sort sense conseqüències, sembla ser produïts per anar bocabadats i encantats mirant els fantàstics entorns.
Arribem al pont Penjat sobre el barranc del Fondo, on fem equilibris per passar-lo sense “fer peu”, amb proba superada.
Amb la recança del espectacularitat paisatgística que hem acabat de veure, seguim pel camí que ens durà al Centre d’Interpretació del Parc, on ens hem refrigerat del sol que està caient.
Seguim endavant, fins l’entrada el parc, on ens esperava la sorpresa culinària del dia, el xef Jordi ens ha preparat una “gambada” en plena natura, a la planxa i regada en vi “Pescador”, ha sigut la guinda per rematar l’espectacle del matí.
Per una carretereta arribem al PONT DE MONTANYANA (km 44). Creuem el poble, sortint sota un porxo i passant sobre un pont medieval, per entrar a un camí carreter, paral·lel al Noguera Ribagorçana, que va creuant varis barrancs, perdent-se en alguns trams, tenint que fer us de l’orientació per seguir el track projectat, arrastrant la bici en petites zones no ciclables , fins trobar una pista ampla que ens durà al Pont d’Orrit i tenir contacte amb l’infernal carretera que va al “Valle”, que ens hi hem posat i sobreviscut per fer els 300 metres que ens separaven per arribar a ARENY (km 61)
Ens hostegem A L’Hotel Escarla, a la mateixa carretera.







6ª ETAPA ARENY – LA POBLA DE SEGUR
Embadalits encara, de l’etapa d’ahir, avui ens disposem a ultimar la travessa, esperant repetir les bones sensacions que tenim en ment.
Sortim d’Areny per la carretera, que la deixem, per accedir al Pont D’Orrit, davant una petita ermita, primer per un camí asfaltat, que tot seguit es transforma de terra, que va pujant constantment. Passem pel davant del pintoresc poblet abandonat de ESPLUGAFREDA (km.6). El camí va revoltant i en ascens vorejant la preciosa vall, fins trobar un encreuament de dos camins, la traça projectada en segueix un de feréstec, poc fresat, amb considerable pendent i l’altre segueix el que anàvem pujant. Com que som fidels al track marcat i amants dels reptes, seguim el dificultós, en un inici arrastrant la bici, fins que s’alleugerés el desnivell, per muntar i pedalar fins cap de munt de la costa a la Roca Foradada (km14,7-altura 1.320 m), després d’una considerable suada.
(He de dir, ara i a tir passat, que hi ha una altra alternativa: que en l’ encreuament esmentat , seguint la pista uns 5,5 quilòmetres, enllaça amb el track, després de comprovar-ho sobre el paper. En la propera ocasió rectificarem, ara hem fet una mica l’indi.)
La panoràmica es espectacular a tots els costats i a les dos vessants de la carena, amb molt bones vistes de totes les valls que es veuen des de l’altura.
Iniciem un vertiginós descens per la Serra de Gurp, entre barrancs i esplèndides panoràmiques de tota la conca de Tremp i Pantà de Sant Antoni al nostre davant , fins arribar a les Bordes de Seix (km 22), on decidim desviar-nos cap a les instal·lacions militars de la Acadèmia Militar de Suboficials i arribar a TALARN (km 26,6) i TREMP (km 30).
Després de creuar la ciutat i el pont del riu sobre el Noguera Ribagorça, deixem la carretera i seguim per un camí que va pujant suaument pel barranc de La Coma, veient bones perspectives del Pantà de Sant Antoni .
Anem pujant i baixant per diferents tobogans. Passem per la Font de la O, on hi ha un copiós salt d’aigua, que serveix per refrescar i remullar-nos, abans d’arribar a Aramunt (43,6), observats per la omnipresent silueta del seu castell, que es dibuixa dalt d’una penya.
Seguim per la carretera que ens portarà fins el centre del casc urbà de LA POBLA DE SEGUR (km 50,2)
Estem a terres d’en Josep Maria Farré, que actuarà com amfitrió, primer facilitar-nos la seva casa, per relaxar, dutxar-nos i organitzar el dinar de cloenda de la travessa
I per completar el dia, visita turística a la ciutat, abans d’agafar el Tren Turístic dels Llacs, per arribar a Lleida i l’AVE cap a casa.

FINS LA PROPERA !!! QUE JA S’ESTÀ CUINANT !!!

Esqui a Noruega

Setmana d'esqui de muntanya per damunt del Cercle Polar Artic.
Ens instal·lem a uns 100 kms a l'est de Tromso, prop de Olderladen, i cada dia hem asolit un cim dels voltants, excepte el darrer, que en vàrem pujar dos.

3 abril =>  Rissavarri (1.250m)
4 abril ==> Giilavarri (1.165m)
5 abril ==> Kgelvagtinden (1.104m)
6 abril ==> Sorbmegaisa S (1.270m)
7 abril ==> Storhaugen (1.142m)
8 abril ==> Kavrigtinden i Romestinden

Georgia D3 Daidashi III

Esqui de muntanya a Geòrgia - Dia 2 - Ascensió al Maphkrani (3.260m)

Des de Ushguli, resseguim la planera vall que s'obre direcció NO, i posteriorment ja remuntant direcció NE fins assolir el cim per la aresta f'acil peró una mica dreta al final.  Pales increïbles orientades al NE de neu pols ens tornaran al fons de la vall.

el vídeo:

Esqui de muntanya a Georgia- Chubesishi 2.980m

Sortint de Ushguli, prenem la llarga carena dir E fins al cim.

El vídeo



I per la tarda, més.......

GTJ - Gran Traversee du Jura

Hem anat a explorar de nou aquest antic massis en esquis de fons Skating.

El primer día sortim de Foncine le Haut, dir NE i després de un bucle de 25 kms acabem a Chez Liadet.

Enllaç a Wikiloc:

Powered by Wikiloc

Segon i tercer dia:

Powered by Wikiloc

Quart dia, retorn al punt de sortida:

Powered by Wikiloc

Travessa del Pirineu amb esquis. TRAM 2 - De Ulldeter a Sorteny

Travessa al Pirineu amb esquís, iniciada el dia 12 de febrer de 2019 . Jordi Roca i Emili Llopart.
Iniciem a Ulldeter per la manca de neu al primer tram, del Canigó al Ulldeter.

dia 12 de febrer: Ulldeter, Coll de la Marrana, Tirapits, Noucreus, Núria, Coll de Finestrelles, Vall d'Eina, Eina. Caminant una hora per la carretera arribem al Coll de la Perxa on dormim.

Dia 13 feb. -de Coll de la perxa, en bus, fins estació d'esqui a Bolquere. Remuntem la estació, baixem pla dels avellaners, LLac Negre i LLong, LLac de les Bulloses, Vall de la Grava, Portella de la Grava, LLac de Lanoux, Portrella de Lanoux, Coll de Puymorens, Porté, on dormim en hotel a peu de estació d'esqui (car i dolent).

Dia 14 febrer- Porté, coll entre Pic de la Mina i Pedrons, Vall del Baladrar, Pas de la Casa, Port d'Envalira, Grau Roig, i per els itineraris de gossos de neu i motos, per el vessant esquerra del riu, arribem a Bordes d'Envalira. Remuntem a trobar lres pistes i baixem fins el Tarter, on dormim al Hostel. Molt recomanable.

Dia 15 febrer - Del Tarter ens acosten en cotxe a la coma de Ransol , on calcem esquis, pujem al Serrera i baixem la coma de Sorteny. Parada obligada al refugi i baixada fins al parquing, on un esquiador-alpinista ens acosta a Ordino.

Meteo esplèndida tots els dies, a causa d'un anticicló que ja dura tres setmanes.

Aletschhorn 4.195m. Oberland - Suissa

Ascensió al cim del Aletschhorn, des de Fiesch. Efectuada en dos dies, a l`agost de 2018. Primer dia sortim de Fiersch, agafem el telefèric que ens puja a Kuhboden, caminem un parell d'hores i a través d'un túnel arribem la gran gelera Grosser Aletschgletscher.
La travessem no sense donar algunes voltes per trobar el millor itinerari per el labertint d'esquerdes. Cal anar sempre més amunt del que sembla la via directa per anar a trobar la vall Mittelaletschgletscher, ... seguir el track de baixada....contra més a la dreta, millor.
Remuntem la vall esmentada per una gelera que es plena de pedres i grava, de forma que a estones ens oblidem que caminem per damunt del gel. La vall es redreça i cal seguir l'itirerari assenyalat amb grans punts vermells envoltats de blanc. Deixar l'itinerari es complicar-se la vida.  . Al refugi estarem casi sols (només dos alpinistes més).
Unes sis hores de pujada.
Al dia següent sortim a caminar a les 4h i anem remuntant buscant les fites en la foscor, lo que ens ocasiona algunes marrades. Si haguessim tingut el track tot hauria estat més cómode.  . A la sortida del sol ja estem arribant a la aresta , remuntant un pendent de gel de 50 graus, lo que amb un sol piolet resultava força emocionant. Posem algun cargol per donar-nos confiança.
Caminem per una estreta aresta de neu, amb estimball a les dues bandes, segueix cresta de roques, esplanada de neu, mes roques i finalment el cim, on trobem a dos alpinistes més. La tornada per el mateix cami, llarga, i a més, perdem el darrer telefèric de baixada a Fiesch, lo que ens afegeix dues hores més de baixada. Total el segon dia han estat 18 hores .....
Amb el Jordi Turull

Powered by Wikiloc

Embrunman 2018. El darrer Ironman

Fa dos anys estava apuntat al Ironman de Vitòria. La mala sort va fer que una caiguda en bici m'impedis pendre la sortida al  jul de 2016.
Dues trompades més a finals d'estiu i tardor  em van deixar el diagnòstic clar: tinc els genolls fets caldo, i millor que miri de còrrer lo minim en lo successiu. I si ho faig, sempre per terreny tou i amb  sabates amb la màxima amortiguació. Lo de còrrer llarg s'havia acabat. Durant el 2017 vaig còrrer molt poc...buaaaa.....
El traumatòleg em convenç per posar-me unes infiltracions (quatre) al genoll dret, pero sembla que d'entrada no fan cap efecte. Paralelament començo a pendre  -jo no prenc mai res-  colàgeno amb magnesi..... i finalment es produeix el miracle. Als tres mesos de la darrera infiltració les molèsties desapareixen.
Paso la temporada d'esqui de muntanya  (hivern 2017-2018) esquiant més que mai, aprofitant la gran quantitat de neu que la meteorologia hivernal i de primavera ens regala.
El Manel i el Jordi em parlen d'anar a fer l'Ironman de Embrun (le plus difficile du monde), però ho descarto perqué tinc altres plans per juliol 2018.

Una desgràcia fa que els plans d'anar al Pakistan al juliol de 2018 m'alliberin  el mes que seria clau per preparar el IM de Embrun, que seria el meu desé en la distància. Queden dos mesos i mig per la sortida (15 agost 2018) i m'hauré d'espavilar si no vull morir.  El Manel m'ofereix la seva plaça, pq ell finalment  no podrà anar-hi però la organització no ens ho permet.
Finalment m'apunto i començo la preparació exprés.
El Jordi em proposa d'anar a Embrun a reconéixer el circuit de bici , cosa que fem  La conclusió es que el sector de bici es bestial, amb 190 kms i 4.700 mts de desnivell.. Patim per superar els temps de tall, especialment a dalt del coll del'Izoard.

..............

El 15 de juliol, a les 6 del matí, negra nit, 1.200 tios/as vestits de neopré negre a la vora del llac de Embrun prenem la sortida per iniciar el dia més llarg. Entro a l'aigua  de la meitat enrera, amb la idea de nedar tranquil, peró dec d'estar amb el grup dels tontos perqué rebo més hòsties que en un joc de boxa. i em começo a agobiar. Porto 500 metres i ja plegaria..... estic fins el nassos... ja no suporto nedar amb tant de mogollón de gent. Potser sigui culpa que fa anys que no nedo a la piscina, amb altres a tocar.... només he nedat al mar, jo sol i les meduses.....
Em separo del follón, recorro més distància i miro de relaxar-me  nedant en solitari, per fora, fent més metres..... A  cada boia hi han uns segons de tensió...tots ens ajuntem allà..
Finalment surto de l'aigua en 1h20', una temps dolent per com estava nedant, però considerant que he estat a punt de deixar-ho, no està malament.
Faig la transició en quatre minuts i surto a la bici. El Jordi surt de l'aigua quatre minuts més tard  que jo i per segons no ens trobem.
Començo la bici, pedalant de tranqui. reconec que estic acollonit, i a les primeres rampes avanço més   gent que no pas m'avancen. Al Km 45  tornem a pasar per Embrun, després d'haver fet  uns 800mtes de desnivell,  i em trobo als supporters particulars animan-me. Ara comença la autèntica cursa, amb uns sube-baja trencacames i després el terrible ascensió al Izoard, de més de 25  kms i 1.300 de desnivell +.
M'ho prenc amb molta calma, massa calma, tanta calma que després veuré que en les darrers 14 kms del pujada al coll fa un mes els vaig  fer amb 14 minuts menys.
Però lo important es reservar per la marató i passar el tall.
Ja arrtibant a dalt deI Izoard (2.300 mts), i veient que em sobren 45min per al tall, em pregunto si el Jordi aconseguirà passar, cosa que a ell el tenia molt inquiet. ..... però el Jordi en incombustible i passarà sobrat el tall, a pocs minuts darrera meu.
Baixada de bogeria , i tornada als sube bajas tontos que et van consumint poc a poc. I la traca final, que a 10 km del final de la bici et fan pujar 300 mtes  de desnivell per tocar lo que no sona.
Transció en dos minuts (a boxes em trobo un tio de València que es queda allucinat de la meva velocitat a la transició -li dic que contra abans comenci, abans acabaré-)
Còrrer costa el primer km... després vaig a ritme cómode, fins el rampote -que farerm tres vegades- de pujar del llac al poble de Embrun (un desnivell de 80 mtes). Allà avanço sempre gent que camina, mentro jo no camino mai.  Peró no tot pot ser perfecte, i a les baixades no puc córrer i vaig trotant perque se m'enrampa el isquio de la cama esquerra (quina cosa més extranya, penso).
Fins cinc vegades tinc que parar, clavat per el dolor i la tensió que genera aquest problema, per estirar i desbloquejar el muscle afectat. I vàries vegades  he arrencat  correr de nou i he hagut de parar fins tres vegades. Decideixo de còrrer suau, sense estirar les cames, especialment  a les baixades, i deixo pasar els kms......
Novament m'he trobat a la Rosa, Maite, Sara i Júlia que m'han animat a reventar.  Gràacies !!!!
En algun moment penso que puc baixar de les 15 hores , pero la repetició dels problemes del isquio finalment m'ho impedeixen.
Entro a meta en 15h05 min.
Veig la Rosa a través de la valla, ens toquem i em salta alguna llàgrima.
Altre cop finisher. El meu darrer triatló Ironman, el més dificil del món, acabat.
A la classificació sóc el 605 de 1.207 sortits, i de 955 classificats.
I segon de la meva categoria, V5M, els tios de més de 60 anys.

El Jordi entra en 15:52, i ens abraçem satisfets d'haver-ho aconseguit.

Carretera de baixada del Coll de l'Izoard

Sortint de l'aigua

Postureo abans el dia abans de la cursa

A la arribada, amb el Jordi. 

A dos kilómetres de superar el Coll d'Izoard. La foto sembla un muntatge, pero es real !!!!

Eufòric, a la arribada.

València - Granada - Sierra Nevada en bicicleta.

Del 23 al 31 de maig hem anat de València a Sierra Nevada en bicicleta. Amb tren de Bcn a València, comencem a pedalar a les 16 h i travessant la extensa horta muntem la tenda a l'Alto del Moy, a 40 kms de la estació de tren d'origen.
El dia 24 ens arribem a Jarafuel, a 95 kms del l'inici de dia.
El 25 fins Ayna, 155 kms, buscant un lloc on dormir i després d'haver suportat els darrers 30 kms eternes   pujades i un llarg xàfec que ens farà arribar hipotèrmics.
Al dia següent tirem fins Yeste, 75kms.
El dia 27 acabem a Santiago de la Espada, una etapa preciosa on remuntem el barranc del riu Zumeta on patirem una de les pitjors tormentes de llamps, trons i aigua, que es magnifiquen dins del reclós espai limitat per les les parets del barranc. Finalment enllacem amb el riu Segura.52 kms.
El 28 fins 10 kms de Pozo Alcon, on dormim en un alzinar  preciós. 73 kms. Aquesta etapa, a més de dura es magnífica, travessant parts dels paratges naturals de la Sierra de Castril, Cazorla y Segura.
El dia 29 arribarem a Guadix, després de pedalar 88 kms.
Dia 30, de Guadix a Granada.
El 31 pujem a Sierra Nevada, fins on la neu ens barra el pas, a la cota 2.670m.  86 kms.
El mateix dia 31 agafem un bus a les 10 de la nit i viatgem fins Barcelona, on arribem 12 hores després .
Hem seguit aproximadament el track de Riera Btt, publicat a Wikiloc. Gràcies, Riera !!!!

Powered by Wikiloc